L’herència d’una veu” Salvador Escamilla

Salvador Escamilla:

Un llegat inesborrable a la ràdio en català i la cultura

Recordar Salvador Escamilla és evocar un dels grans pilars de la ràdio en català, una veu que va saber fer de l’etere un espai d’encontre, cultura i defensa de la llengua.

La seva trajectòria, marcada per la passió i el compromís, va deixar una empremta profunda en la comunicació i la societat catalana.

Salvador Escamilla no va ser només un locutor, sinó un veritable pont entre el món de la cultura i la ciutadania.

Des dels primers anys, va entendre que la ràdio podia ser molt més que un mitjà d’informació: era un espai per promoure la llengua catalana, potenciar les expressions artístiques i fomentar el debat constructiu.

Gràcies a la seva veu i al seu rigor, molts oients van descobrir la riquesa de la nostra cultura i la importància de preservar-la.

La seva implicació amb la ràdio en català va ser exemplar en un moment en què mantenir viu l’ús del català en els mitjans era un acte de valentia i convicció.

Escamilla va contribuir a consolidar espais radiofònics que van esdevenir autèntiques escoles de comunicació i cultura, on artistes, escriptors, músics i intel·lectuals van trobar un altaveu per compartir el seu treball i idees.

No només va ser un defensor de la llengua, sinó també un impulsor d’iniciatives que afavorien la democratització de l’accés a la cultura.

Salvador Escamilla amb el seu Ràdio Scope amb Joan Manel Serrat el noi del Poble Sec

La seva tasca va ajudar a fer visible el talent emergent i a posar en valor la diversitat cultural catalana, amb un respecte profund per la pluralitat i la innovació.

Amb el seu carisma i la seva empatia, Salvador Escamilla es va convertir en una veu familiar i estimada, un referent per a diverses generacions que van créixer escoltant-lo.

El seu llegat és un recordatori viu que la ràdio, quan està en mans apassionades i compromeses, pot ser una eina poderosa per enfortir la identitat i la cohesió social.

Avui, quan la ràdio en català i la cultura catalana continuen afrontant nous reptes, la memòria de Salvador Escamilla és una font d’inspiració per seguir treballant amb dedicació i amor per la nostra llengua i les nostres utradicions. Gràcies, Salvador, per tot el que vas fer i per haver-nos deixat una herència tan valuosa.

Relat: “L’herència d’una veu” Salvador Escamilla.

A la cuina de casa, el pare en Joan preparava el cafè mentre la seva filla, la Laia, revisava apunts d’universitat.

Estava acabant el grau de periodisme, plena d’idees i il·lusions per descobrir el món dels mitjans.

—Saps, Laia

—li va dir en Joan amb un somriure—, quan jo era jove, hi havia una veu que em marcava les tardes: la del Salvador Escamilla.

Era més que un locutor, un mestre, una veu que feia vibrar la ràdio en català.

La Laia, atenta, el mirava fascinada.

—Sempre he volgut conèixer més de la seva història

—va confessar—.

A la universitat en parlen molt, i em sembla increïble tot el que va fer per la nostra llengua i cultura. És com un heroi de la ràdio.

En Joan va assenyalar la ràdio vella que reposava a la prestatgeria.

—Aquest aparell ha escoltat moltes hores de Salvador.

I saps què?

Ara que el seu fill, el David Escamilla, segueix la seva feina, em fa sentir que aquell llegat no s’ha perdut.

Cada cop que l’escolto, penso que el pare i el fill mantenen viva la flama de la nostra cultura.La Laia va somriure amb amor.

—Quan acabi la carrera, vull treballar a la ràdio. Potser, qui sap, podré arribar a parlar amb el David i aprendre directament d’ell.

Per a mi, Salvador Escamilla és una inspiració que em guia a fer servir la ràdio per defensar la llengua i explicar la cultura que ens envolta.

El pare i la filla van compartir aquell moment silenciós, amb la ràdio encès de fons, mentre la veu de David Escamilla omplia la sala, com un pont entre passat i futur, entre records i somnis.