Llei del tabac: salut pública o puritanisme estatal?

Si fumar és tan dolent, per què segueix essent legal?

La paradoxa és evident: l’Estat adverteix que el tabac mata, però en permet la producció, la distribució i la venda. Milers d’estancs continuen oberts, amb un mercat perfectament regulat i altament rendible en termes fiscals.

Si realment es volgués eliminar el problema, la prohibició seria l’eina més directa. Però no es fa. En lloc d’això, es penalitza socialment el consumidor mentre se’n mantenen els beneficis econòmics.

Contribuir amb impostos i ser tractat com a ciutadà de segona

Cada paquet de tabac aporta una quantitat important d’impostos a l’Estat. Tot i això, el fumador és sovint percebut com un problema, un irresponsable o un ciutadà incívic.

Salut pública o control social?

Les restriccions han anat creixent amb els anys: interiors, terrasses, espais oberts, zones d’oci, parcs i platges. Tot sota l’argument de la salut, però amb una càrrega moral cada vegada més evident.

Fa dècades es fumava en hospitals, al metro o fins i tot al Congrés. Avui, qualsevol cigarret en un espai obert és vist amb desconfiança. No només ha canviat la normativa; ha canviat la mirada social.

Conviure també és una opció

Ningú discuteix que el tabac comporta riscos. Però la qüestió és si la resposta ha de ser sempre prohibir, sancionar i assenyalar, o si encara queda espai per a la convivència, el respecte mutu i la responsabilitat individual.

Potser el debat real no és sobre el tabac, sinó sobre quin tipus de societat volem: una que educa i confia, o una que controla i castiga.