Aquest és el monòleg de comiat del 2025 per a onamoments.org, un crit a la ràdio, a la vida sense filtres i a la meravellosa imperfecció de ser humans.

MONÒLEG: “MÉS NASSOS I MENYS ALGORITMES”

Bona nit, família d’Onamoments. Som a 31 de desembre de 2025. Un any més que ens hem cruspit… o que ens ha cruspit ell a nosaltres, segons si et preguntes pel preu del lloguer o per les hores que has perdut mirant vídeos de gats a TikTok. Ens diuen que hem de ser “normals”, però mirem al voltant: hi ha res de normal en aquest món?

La “Normalitat” és una estafa

Ens han venut que la normalitat és tenir una vida d’Instagram, una cara sense arrugues i un cotxe elèctric que no saps on carregar. Però la veritat? La normalitat és arribar a final de mes fent malabars, és tenir la cuina potes enlaire i és, precisament, aquest caos el que ens fa humans. En un món de “correctes” i “benpensants”, ser una mica políticament incorrecte és l’única manera de no tornar-se boig. Perquè, siguem clars: si el 2025 fos una persona, seria aquell cosí que arriba a sopar de Nadal, et demana diners i et diu que el futur és el “Metavers” mentre se li crema la truita de patates.

IA? No, gràcies. Prefereixo la “Intel·ligència Natural”

Aquest 2025 ens han volgut convèncer que la Intel·ligència Artificial ho farà tot per nosaltres. Ens escriurà els poemes, ens triarà la parella i ens dirà quan hem d’anar al lavabo. Però mireu, una màquina no pot sentir la caloreta d’una ràdio encesa a la cuina ni la vibració d’una veu que et parla de tu a tu. La ràdio és l’últim refugi de la veritat, on no hi ha algoritmes que et diguin què has d’escoltar, sinó persones que et regalen moments. Menys xarxes socials, que ens deixen el cervell pla, i més mirar-nos als ulls, encara que tinguem ulleres de no dormir.

Notícies, despropòsits i adeus

Ha estat un any de bojos. A Catalunya hem seguit amb la nostra “normalitat” política: negociacions que no acaben mai, promeses que volen com el vent i un Salvador Illa que fa que el iogurt de llimona sembli una festa radical. Al món, guerres que ens trenquen l’ànima i un clam a la Pau que sembla que ningú vol sentir a les altes esferes. Però aquí baix, la solidaritat ha estat el nostre motor. Perquè mentre els de dalt es barallen, els de baix ens passem la mà per l’esquena.

I parlant d’esquenes que ja no hi són… aquest any la cultura s’ha quedat una mica més òrfena. Ens ha deixat el gran Miquel Murga. Un mestre, un home de teatre, de tele i, sobretot, de ràdio. Ell sabia millor que ningú que la vida és una comèdia “políticament incorrecta” i que l’únic que importa és fer feliç a la gent. Miquel, allà on siguis, segur que ja has muntat un programa amb els millors moments.

Un 2026 de veritat

Així que, per al 2026, no us desitjo èxit, ni diners, ni una vida perfecta. Us desitjo MOMENTS:

• Desitjo que sigueu incorrectes, que digueu el que penseu i que rigueu quan no toca.
• Desitjo que la ràdio segueixi sent el vostre altaveu i que onamoments.org sigui el vostre refugi.
• Desitjo un món més just, sí, però també més gamberro, on la integració no sigui una paraula en un document, sinó una abraçada al carrer.

Tanquem l’any. L’Home dels Nassos ja només en té un, i nosaltres tenim tota la il·lusió per davant. Fora màscares, fora pantalles. Som humans, som imperfectes i, per sort, no som gens normals.