En un moment crucial per a la diversitat lingüística, les llengües cooficials de l’Estat Espanyol —el català, el basc i el gallec— viuen intensos “ona moments” a les institucions europees. La proposta d’aconseguir l’oficialitat a la Unió Europea representa un desafiament diplomàtic sense precedents.

El Repte de l’Oficialitat

L’aprovació perquè el català, el basc (euskera) i el gallec siguin considerades llengües oficials a la UE requereix la unanimitat dels 27 estats membres. Aquest requisit ha provocat diversos ajornaments en el Consell d’Afers Generals, posant en relleu les complexitats jurídiques i econòmiques del multilingüisme a Brussel·les.

Darreres Novetats des de la UE

La pressió política i social no s’atura. Recentment, s’ha anunciat un acord per obrir un diàleg bilateral entre Espanya i Alemanya, un dels països que mantenia reticències. Aquest moviment es percep com un pas fonamental per intentar desencallar les negociacions i guanyar el suport necessari per a la modificació del Reglament 1/1958.

Mentre es treballa en l’àmbit diplomàtic, la ciutadania, les entitats i els governs autonòmics mantenen viva la flama de la reivindicació, defensant que l’oficialitat no és només un dret, sinó un reflex del lema fundacional de la UE: “Units en la diversitat”.Ona Moments