Quan la llum no ve dels aparadors

El Nadal arriba cada any puntual, com si el calendari tingués una memòria obstinada. Desembarca amb la ciutat encesa, amb aparadors que ens prometen una felicitat empaquetada i una pressa estranya per tenir-ho tot a punt.

La bellesa de la senzillesa

Hi ha una manera més íntima de viure aquests dies. És el Nadal de la presència absoluta. És estar amb els quatre de casa, fer pinya i descobrir que els silencis còmodes valen més que qualsevol regal car. És posar el mòbil boca avall i escoltar de veritat.

El regal del temps

Més enllà dels rituals, el fil que cus aquestes dates és el temps. Una pausa necessària per respirar i mirar els dies amb menys pressa. I, per descomptat, la màgia dels més petits: el Tió, els Reis Mags i una il·lusió que no entén de marques, sinó d’emocions pures.

La llum interior

Al final, el Nadal no és el que hi ha a la taula, sinó qui s’hi asseu. No és el regal, sinó el gest. Potser la llum més important no és la dels carrers, sinó la que encenem dins de casa.