Quan la llum s’apaga, la ràdio pública encén el país

28 d’abril de 2025.

Un dilluns que molts no oblidaran.

Poc després de les 12:30 del migdia, Catalunya i gran part de l’Estat quedaven literalment a les fosques. Trens aturats, semàfors apagats, comunicacions intermitents, serveis públics desbordats.

Però enmig del caos, una veu va resistir. Una veu antiga però imprescindible:

“la ràdio.”

Mentre molts es quedaven sense llum, televisió ni internet, Catalunya Ràdio, com a emissora pública, va esdevenir la brúixola emocional i informativa de la ciutadania.

Programes com *La nit dels ignorants*, amb Xavier Solà, o espais liderats per Ricard Ustrell, Agnès Marquès, Òscar Fernández i altres professionals, van cedir hores d’antena, reorganitzar guions i van convertir la programació en una cobertura de servei públic en temps real.

Des d’Ona Moments.org, una micro emissora digital compromesa amb la cultura i el servei públic, volem agrair i felicitar tot l’equip tècnic, redacció, presentadors i col·laboradors de Catalunya Ràdio.

Van ser la veu de la calma, la solidaritat i la companyonia.

Mentre la gent s’organitzava en pavellons, buscava aigua o menjava a la llum d’una espelma, “una ràdio sonava en un altaveu al carrer”.

A Itàlia, un periodista català va relatar com va aconseguir escoltar *RNE Exterior* amb una petita ràdio de piles.

I és que el que semblava una recomanació oblidada de la Unió Europea —tenir un kit de supervivència amb ràdio inclosa— es va convertir en salvació real.

En una societat hipertecnològica, el transistor analògic es va tornar l’eina de connexió humana més poderosa.

Els que estaven preparats van poder seguir les instruccions de Protecció Civil: tenir piles, espelmes, aigua i aliments bàsics.

Però la veu que va unir generacions i barrisva ser la que sortia dels altaveus i de les emissores compromeses.**Catalunya Ràdio **va donar veu als atrapats, als bombers, als responsables de seguretat, als experts i sobretot a la gent.

A aquells que volien saber què passava, a qui necessitava sentir que no estava sol. Les més de 13.000 trucades al 112 contrastaven amb l’escolta col·lectiva que va oferir la ràdio.

Fins a les 5 del matí, la programació es va adaptar a l’emergència, mantenint informada i tranquil·la la població.

Mentre el sistema ferroviari col·lapsava, mentre es vetava l’entrada d’usuaris a Sants i milers feien nit en pavellons o cotxes, la ràdio feia de casa, de llar emocional, de refugi sonor.

Aquesta apagada ens ha recordat una veritat incòmoda però útil: no estem preparats, però tenim recursos que no podem menystenir.

I la ràdio, especialment la pública, n’és un. Avui, més que mai, reivindiquem el seu paper central com a pilar de la democràcia i el servei ciutadà.Gràcies, **Catalunya Ràdio**.

Gràcies a tots els professionals que vau posar l’ànima i el micròfon al servei del país.

— Ona Moments .org**