Quan l’home va anar a la Lluna: desfent els mites terraplanistes i conspiranoics
El gran salt per a la humanitat
El 20 de juliol de 1969, els astronautes nord-americans Neil Armstrong i Buzz Aldrin, a bord del mòdul lunar Eagle de l’Apollo 11, van trepitjar la superfície de la Lluna. Aquest fet històric va representar un dels majors èxits científics i tecnològics de la humanitat.
En total, sis missions Apollo van portar humans a la Lluna entre 1969 i 1972.
Els mites i les Conspiraciones
Tot i les proves aclaparadores, hi ha qui afirma que mai no hem anat a la Lluna.
Aquestes teories, popularitzades sobretot a partir dels anys 70, diuen que tot va ser un muntatge gravat a Hollywood o en un desert.
Els terraplanistes també se n’aprofiten per dir que si la Terra fos plana, la NASA hauria mentit sobre la Lluna. Vegem per què tot això són fal·làcies sense base científica
1. “Les ombres són estranyes, prova del muntatge”
Molts conspiranoics assenyalen que les ombres a les fotos lunars van en diferents direccions. Però això es deu simplement a la **perspectiva i la superfície irregular** de la Lluna, on les ombres poden projectar-se de manera diferent. Això passa igualment a la Terra quan el terreny no és pla.
2. “Les estrelles no surten a les fotos”Un altre argument és que no es veuen estrelles en les fotos de la superfície lunar. La realitat és que les càmeres estaven configurades per captar la brillantor del paisatge lunar i dels astronautes, no la feble llum de les estrelles. És el mateix motiu pel qual si fotografies una ciutat de nit amb exposició curta, tampoc apareixen les estrelles
3. “La bandera onejava sense aire”Quan Buzz Aldrin va col·locar la bandera, aquesta semblava onejar. En realitat no hi ha aire a la Lluna, per això es va dissenyar amb una vareta horitzontal perquè quedés desplegada. El moviment visible és causat per l’energia que es transmetia en clavar-la i pel fet que, en un buit, el moviment dura més perquè no hi ha fricció de l’aire per aturar-lo.
4. “Per què no hem tornat?”Sovint es diu que si vam anar a la Lluna fa més de 50 anys, per què no hi tornem sovint? La resposta és simple: **costos altíssims i prioritats canviades**. El programa Apollo va costar l’equivalent a centenars de milers de milions d’euros actuals. Ara es preparen noves missions (programa Artemis) per tornar-hi i establir-hi una presència més permanent.
Les proves són irrefutables
Rastres deixats a la Lluna :
les empremtes i els instruments científics (com els reflectors làser) instal·lats pels astronautes encara hi són i es poden utilitzar des de la Terra per mesurar distàncies amb precisió.
Mostres lunars :
es van recollir prop de 400 kg de roques lunars, que científics de tot el món han analitzat. Les seves característiques no coincideixen amb cap roca terrestre.* Testimonis de milers de persones:
el programa Apollo va implicar més de 400.000 persones treballant-hi. Mantenir una conspiració d’aquesta magnitud seria impossible.
Seguiment internacional: la Unió Soviètica (rival directa dels EUA en plena Guerra Freda) també va seguir les missions Apollo. Si hagués estat un frau, ho haurien denunciat immediatament.
El terraplanisme i la Lluna
Els terraplanistes neguen la forma esfèrica de la Terra i fins i tot afirmen que la Lluna és un disc o un holograma. Però la realitat és que les lleis de la gravetat, l’òrbita de la Lluna i els eclipsis només s’expliquen si la Terra és (aproximadament) una esfera .
Negar-ho no només és ignorar la ciència, sinó també tota l’astronomia acumulada des de fa segles.
✅ Conclusió: L’arribada de l’home a la Lluna és un dels majors triomfs científics de la humanitat. Els mites conspiranoics i terraplanistes no tenen cap base racional ni empírica. Creure en ells és tancar els ulls a la realitat i a la meravella de l’univers que ens envolta.Si vols, puc fer-ne una versió més curta o més divulgativa per a joves. Només digues-m’ho! 🚀
