Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Sobirania, Pau i el No a la Guerra
Anàlisi del 5 de març: Dia del Desarmament
Avui, 5 de març de 2026, el Dia Internacional per a la Conscienciació sobre el Desarmament no és una simple efemèride al calendari de les Nacions Unides. És un recordatori brutal que la seguretat global penja d’un fil i que les decisions individuals dels Estats poden alterar el curs de la història.
L’Estat com a dic de contenció
Espanya s’ha situat en l’epicentre d’un terratrèmol diplomàtic. La negativa de Pedro Sánchez a permetre l’ús logístic i militar de les nostres bases per a l’ofensiva contra l’Iran ha aixecat polseguera a Washington, però ha enviat un missatge nítid al món: la sobirania no es negocia.
Les amenaces d’embargament comercial per part de l’administració Trump posen a prova la resiliència econòmica de l’Estat. No obstant això, el govern sosté que el preu de la submissió bèl·lica seria infinitament superior al de qualsevol sanció aranzelària.
Una anàlisi profunda: Dret vs. Força
La doctrina del desarmament moral que avui reivindiquem es basa en tres pilars que el govern ha decidit defensar malgrat les pressions externes:
Multilateralisme
Rebutjar accions unilaterals que no comptin amb el suport exprés del Consell de Seguretat de l’ONU.
Neutralitat Activa
No és passivitat, sinó una aposta per la mediació diplomàtica com a única eina per a la no proliferació.
Quan parlem de desarmament, sovint pensem en míssils i ogives. Però el desarmament més difícil —i el més necessari— és el de la retòrica bel·licista que busca normalitzar el conflicte com a solució única. Espanya, en aquest 5 de març, ha optat per desarmar la lògica de la guerra.
El llegat del “No a la Guerra”
El país té memòria. El consens social entorn de la pau no és un caprici del present, sinó una part fonamental de la identitat democràtica espanyola. En mantenir-se ferm davant l’escalada a l’Orient Mitjà, l’executiu no només compleix amb el dret internacional, sinó amb un mandat ciutadà que entén que les bases militars en sòl propi no han de ser mai llançadores de destrucció aliena.
“La pau és el camí, i la sobirania és el calçat necessari per recórrer-lo sense caure.”
