La nova proposta de David Trueba és un exercici d’introspecció commovedor. Deixant de banda l’humor popular d’“Eugenio”, Trueba ens submergeix en la crisi existencial de Miguel, un arquitecte a la deriva a la freda Lieja. La pel·lícula esdevé una meditació visual sobre la fragilitat de les relacions i el dolor silenciós.

“Un retrat honest i sensible de l’home trencat que, a diferència d’altres films, mostra la reconstrucció amb una elegància pausada.”

Verdaguer, allunyat de la caricatura, transmet la desorientació del personatge amb una subtilesa aclamada per la crítica, demostrant que el seu talent va més enllà de la imitació. És una obra tranquil·la, però profundament humana.