El 26 de setembre de 1957, el teló del Winter Garden Theatre de Nova York es va alçar per presentar una obra que no només revolucionaria el teatre musical, sinó que es convertiria en un dels clàssics més perdurables de la cultura popular. Aquella nit va néixer “West Side Story”, un espectacle que va fusionar la immortal tragèdia de Romeo i Julieta amb la cruesa de les bandes de carrer de Nova York.

Una col·laboració de genis

El musical va ser el fruit de la brillant ment de quatre talents excepcionals. La música, una mescla vibrant de jazz i ritmes llatins, va ser obra del llegendari compositor Leonard Bernstein. Les lletres, poètiques i punyents, van ser escrites per un jove i emergent Stephen Sondheim. La direcció i les coreografies van anar a càrrec de l’innovador Jerome Robbins, les quals van ser tan revolucionàries que es van convertir en una part fonamental de la narrativa. Finalment, l’obra va ser concebuda per l’escriptor Arthur Laurents.

Junts van crear una obra mestra que trencava amb les convencions del gènere. En lloc de romandre en la lleugeresa de les comèdies musicals de l’època, “West Side Story” va abordar temes seriosos i actuals com el racisme, la immigració i la violència, a través d’una partitura i una coreografia que expressaven les emocions més profundes dels personatges.

Llegat i influència

Encara que la reacció inicial del públic i la crítica va ser diversa, el musical va guanyar ràpidament un seguiment culte i va ser aclamat per la seva audàcia i innovació. La seva adaptació cinematogràfica de 1961, dirigida per Robert Wise i el mateix Jerome Robbins, va catapultar la seva fama a nivell global, guanyant 10 Premis de l’Acadèmia, incloent-hi el de Millor Pel·lícula.

Avui, 68 anys després de la seva estrena, “West Side Story” continua sent un far d’esperança i tragèdia. La seva història, tan rellevant avui com ho va ser llavors, ens recorda que l’amor pot florir fins i tot en les circumstàncies més fosques, però que l’odi i la intolerància tenen un preu devastador.