Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
La Vanguardia:
Un Segle i Mig de Crònica Viva
L’evolució del diari que va néixer amb la Revolució Industrial i va créixer amb la democràcia.
El primer número de La Vanguardia no va ser només l’aparició d’un nou mitjà de comunicació, sinó el naixement d’un testimoni ocular de la transformació de Barcelona en metròpoli. Aquell dimarts de 1881, els germans Carlos i Bartolomé Godó van posar la primera pedra d’un imperi mediàtic amb un pressupost modest i una visió política clara: ser l’altaveu del liberalisme progressista.
L’Arquitectura d’un Èxit
A diferència d’altres capçaleres de l’època que morien als pocs mesos, La Vanguardia va saber adaptar-se. El 1888 va marcar un punt d’inflexió. Amb l’Exposició Universal, el diari es va despullar del seu caràcter estrictament polític per esdevenir un diari d’informació. Aquesta obertura va permetre que les millors plomes del país, des d’un jove Santiago Rusiñol fins a periodistes de raça com Gaziel, fessin del diari la seva llar.
“La Vanguardia no és només un diari; és el diari de l’ordre, de la burgesia il·lustrada i de la Barcelona que volia mirar de tu a tu a París i Londres.”
Llegendes i Curiositats del “Diari”
El Talismà de Picasso: S’explica que el geni de la pintura, en els seus anys de formació a la Llotja, no només llegia el diari, sinó que sovint l’utilitzava com a drap per netejar els seus pinzells o, en moments d’extrema necessitat, com a superfície per dibuixar esbossos ràpids que avui valdririen milions.
La Secció dels “Anuncis”: Fins a l’arribada d’Internet, la secció d’anuncis per paraules era la “bíblia” de l’economia domèstica. Es diu que moltes de les grans fortunes de la ciutat van començar amb un petit anunci en aquelles pàgines grises.
Resistència a la Censura: Durant la dictadura, els periodistes utilitzaven el “llenguatge entre línies” per informar els lectors. El canvi de nom forçat a La Vanguardia Española va ser una ferida que només es va tancar el 1978.
Dues Llengües, Una Sola Identitat
Un dels moments més emotius de la seva història recent va ser el 3 de maig de 2011. Després de 130 anys publicant-se exclusivament en castellà, La Vanguardia va llançar la seva edició en català. No va ser només un repte logístic, sinó un gest de normalització lingüística que va ser premiat pels lectors: aquell dia, la tirada es va esgotar abans del migdia, demostrant que el diari encara tenia la capacitat d’il·lusionar la societat civil.
5 Fites: La Memòria de Paper
