10 de febrer: Recordar per defensar el futur

El 10 de febrer de 1970, Armand de Fluvià i Francesc Francino, amb pseudònims, fundaven a Barcelona l’Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual (AGHOIS), primera associació a Espanya per la defensa dels drets de les persones homosexuals i contra la repressió legal i social de l’època. Aquells valents van plantar cara a la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, que criminalitzava l’homosexualitat i la considerava “perillosa”. Aquesta és una data que commemora els primers passos cap a la llibertat i la dignitat per al col·lectiu LGTBIQ+.

Avui, 55 anys després, aquest record ens hauria d’inspirar a no abaixar la guàrdia, perquè els avanços en drets i llibertats que van costar dècades de lluita i sacrifici es veuen amenaçats de forma preocupant.

L’ascens de l’ultradreta a Espanya i Catalunya

En els últims anys hem vist com forces polítiques d’extrema dreta, liderades per Vox, han guanyat pes institucional arreu de l’Estat espanyol. Aquest febrer de 2026, diverses eleccions autonòmiques i sondejos han consolidat Vox com a força decisiva en diferents territoris, amb capacitat d’influir o condicionar governs.

Aquest creixement coexisteix amb un augment de discursos d’odi, normalització del llenguatge discriminatori i una ofensiva ideològica contra el feminisme, la diversitat sexual i el reconeixement de la pluralitat nacional de l’Estat.

Un atac als drets conquerits: homofòbia i retrocessos legals

Malgrat que a Catalunya s’ha aprovat una nova Llei de drets de les persones LGBTI i d’erradicació de l’LGBTI-fòbia, que reforça mecanismes de protecció i sanció, en altres territoris la situació és preocupant.

Retallades concretes a la Comunitat Valenciana:

• Eliminació del principi d’autodeterminació de gènere
• Reducció de competències dels organismes de defensa LGTBI
• Debilitament de protocols educatius contra l’LGTBI-fòbia
• Menys garanties per a menors trans
• Desaparició de campanyes institucionals de sensibilització
• Substitució del concepte de drets per “llibertat ideològica”

Aquestes reformes han estat denunciades per entitats socials i organitzacions de drets humans com una regressió democràtica. Fins i tot col·lectius LGTBI van retirar la seva participació en l’organització dels Gai Games 2026 a València, alertant que el nou context polític feia impossible garantir uns jocs inclusius i segurs.

Per què és perillós tornar enrere?

Les forces d’ultradreta promouen un discurs que qüestiona:

• Els drets de les dones
• El feminisme
• L’existència de la violència masclista
• L’autodeterminació de les persones trans
• L’educació en diversitat
• El matrimoni igualitari
• Les polítiques de memòria històrica
• El reconeixement de la pluralitat nacional

No és només un debat ideològic: és una estratègia de poder que utilitza la por, l’odi i la desinformació per erosionar consensos democràtics bàsics.

Una crida a la unitat democràtica

Avui, 10 de febrer de 2026, recordar l’AGHOIS no és només un exercici de memòria: és una obligació política i moral.

Cal una aliança àmplia de totes les forces democràtiques i d’esquerres per:

• Defensar els drets civils i socials com a línia vermella
• Construir un Estat plurinacional que reconegui les nacionalitats històriques
• Garantir la igualtat real de totes les persones
• Barrar el pas a l’extrema dreta des de les institucions i des del carrer
• Recuperar la política com a eina de progrés col·lectiu

Les llibertats no es perden de cop, es perden a poc a poc, llei a llei, silenci a silenci.

Per això avui, més que mai, cal dir-ho clar:

Ni un pas enrere. Ni en drets, ni en llibertats, ni en dignitat. Per un país plural, lliure i democràtic.