El 3 de març de 1976, la ciutat de Vitòria-Gasteiz va viure un dels episodis més tràgics de la Transició espanyola: la coneguda massacre del 3 de març. Aquell dia, cinc persones van morir i més d’un centenar van resultar ferides quan la policia espanyola va obrir foc per dissoldre una assemblea d’estudiants i treballadors que se celebrava a l’església de Església de Sant Francesc d’Assís.

Els fets es van produir en un context de forta mobilització obrera al País Basc, amb vagues massives que reclamaven millores laborals i llibertats democràtiques, encara en els primers mesos després de la mort del dictador Francisco Franco. Centenars de persones s’havien reunit pacíficament dins del temple quan les forces policials van envoltar l’edifici i van llançar gasos lacrimògens a l’interior. Quan els assistents van intentar sortir, es van produir trets que van causar la mort de cinc treballadors i van provocar desenes de ferits per arma de foc.

En aquell moment, el ministre de Governació era Manuel Fraga Iribarne, membre destacat del govern d’Carlos Arias Navarro. La gestió dels fets i la contundència de l’actuació policial van generar una forta commoció social i política, així com protestes arreu de l’Estat.

La massacre de Vitòria és considerada un dels episodis més greus de violència policial de la Transició i ha esdevingut un símbol de la lluita obrera i de la reivindicació de memòria, veritat i justícia. Cada any, la ciutat recorda les víctimes amb actes commemoratius que mantenen viva la memòria d’aquella jornada tràgica.