Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
L’insuportable lleugeresa del “Triomf”
Hi ha una mena de talent pervers en la capacitat de Donald Trump per mirar un incendi i vendre’t que és una barbacoa.
L’última entrega d’aquest xou de realitat alternativa ha tingut lloc avui, quan el president dels Estats Units, amb el seu somriure característic d’agent immobiliari que acaba de tancar un tracte dubtós, ha declarat que la guerra a l’Iran està “gairebé acabada”.
Segons Trump, el Pentàgon està polvoritzant els cronòmetres. “Anem per davant dels pronòstics”, ha dit, com si el conflicte es mesurés en gols d’un marcador esportiu i no en vides, inestabilitat global i preus del petroli disparats. És l’enèsima iteració del seu “Missió Complerta”, una narrativa que serveix per alimentar la seva base electoral però que s’estavella, estrepitosament, contra la paret de la realitat.
Mentre Trump s’autoadjudicava la victòria a la televisió, els sistemes de defensa aèria de Turquia entraven en acció per abatre un segon míssil iranià.
Aquest dissonància cognitiva ja no és només una anècdota sobre el personatge; és el problema central de la política exterior nord-americana. Quan el líder de la potència militar més gran del món confon els seus desitjos amb els fets sobre el terreny, deixa els seus aliats desemparats.
La “victòria” de Trump és una closca buida. És la perillosa arrogància d’un home que creu que pot reescriure la geopolítica a cop de tuit o d’entrevista de titular fàcil. La guerra no s’acaba quan ho diu el president dels EUA; s’acaba quan callen les armes i es reconstrueix la diplomàcia.
Crònica Periodística | Anàlisi Crítica
L’optimisme de Trump xoca amb la realitat: de la “victòria imminent” al perill d’escalada regional
En una nova mostra del seu estil personalista i sovint desconnectat dels informes d’intel·ligència sobre el terreny, Donald Trump ha tornat a sacsejar l’opinió pública internacional. En una entrevista concedida aquest matí, el president ha afirmat amb contundència que el conflicte a l’Orient Mitjà està en la seva recta final. “Anem molt per davant dels pronòstics”, ha assegurat, venent una imatge de triomf militar que molts analistes consideren, com a mínim, prematura i temerària.
Una narrativa electoralista en un polvorí
L’estratègia de Trump sembla clara: instal·lar la percepció que la seva administració ha “pacificat” la zona per la via ràpida. Tanmateix, les seves paraules ignoren els fets que posen en dubte aquesta suposada estabilitat:
- L’amenaça sobre l’OTAN Pràcticament a la mateixa hora que Trump feia aquestes declaracions, Turquia (membre de l’OTAN) confirmava haver abatut un segon míssil iranià en el seu espai aeri. Aquest fet no només desmenteix la teoria d’una guerra “acabada”, sinó que subratlla el risc d’un contagi regional.
- La perillositat de la retòrica En dir que els EUA estan “per davant dels pronòstics”, Trump redueix un conflicte humà i geopolític complex a una simple competició de mèrits, oblidant la volatilitat d’un Iran que segueix demostrant capacitat de foc i provocació.
Nota de l’editor: La distància entre el discurs de “missió complerta” de la Casa Blanca i els sistemes de defensa turcs disparant en plena frontera és una de les esquerdes més perilloses de la política exterior actual.
Conseqüències d’un optimisme cec
El perill d’aquesta narrativa és doble. D’una banda, genera una falsa sensació de seguretat que podria relaxar els esforços diplomàtics necessaris per a un alto el foc real. De l’altra, deixa els aliats dels EUA en una posició de vulnerabilitat, ja que Washington sembla més preocupat per les medalles polítiques que per la seguretat real de les fronteres aliades.
Mentre Trump somriu davant les càmeres, el cel de l’Orient Mitjà segueix cremat per la pólvora.
