Catalunya es troba en un bucle perillós. Portem gairebé tres anys amb el motor a mig gas, arrossegant uns pressupostos que ja no responen a la realitat.

Als despatxos de la Generalitat i a les seus dels partits, continua el joc del gat i la rata: l’ “ara sí”, el “després m’ho penso”, el càlcul electoralista que prioritza el desgast del rival per sobre del benestar comú. Prou de jugar amb el temps.

El futur de Catalunya no és una xifra en un full de càlcul. El futur té rostre i urgències: batega als nostres instituts i escoles, en una sanitat al límit, en una cultura que és ànima, en una agricultura que lluita per sobreviure i en un tercer sector que sosté els més vulnerables.

Cada vegada que arriba una jornada electoral, la ciutadania compleix. Votem amb generositat, esperant que el nostre gest serveixi per avançar. És hora que aquesta generositat sigui retornada amb la mateixa moneda: amb política en majúscules.

Si el Govern i els partits no són capaços de confiar els uns amb els altres per desencallar uns comptes expansius, qui està fallant no és el sistema, són els seus gestors. El país no pot permetre’s un bloqueig històric mentre la vida quotidiana es degrada.

Necessitem uns pressupostos tan generosos com el vot que els va posar a les institucions. Menys tàctica de partit i més sentit de país. Senyors i senyores diputats: facin el favor de fer política.