La tarda del 8 d’abril de 1928, Catalunya va viure una revolució tecnològica i emocional. Per primera vegada en la història, els seguidors blaugrana no van haver d’esperar a les edicions del vespre dels diaris ni als telegrames a les seus socials per saber què feia el seu equip. Les ones hertzianes van portar el futbol directament als pocs receptors de galena i ràdios de vàlvules que hi havia al país.

L’escenari va ser l’estadi de l’Stadium Gal, a Irún. Ràdio Barcelona (EAJ-1), pionera a l’estat, va desplegar els seus rudimentaris equips per narrar l’enfrontament. Aquella veu trencadissa explicava les jugades d’un Barça de llegenda, amb noms com **Samitier, Sagi-Barba o Piera**, que lluitaven sota la pluja del País Basc.

El partit va acabar amb un empat a un (1-1), però el resultat va ser el de menys. La victòria real va ser la de la comunicació: el futbol va deixar de ser un espectacle exclusiu per a qui podia pagar una entrada o viatjar, per convertir-se en un fenomen de masses compartit des del sofà de casa o la taverna del barri.