El 10 de maig no és només la vigília de Sant Ponç: és una de les nits més simbòliques del calendari tradicional català. Abans que els carrers s’omplin de parades de mel, fruita confitada i herbes remeieres, moltes llars i herbolaris preparen els seus productes per a la gran diada de l’11 de maig, dedicada al patró dels herbolaris i apicultors.

A Barcelona, especialment al carrer de l’Hospital, aquesta tradició manté viva una de les fires més antigues de la ciutat. Documentada des de l’edat mitjana i establerta en aquest emplaçament des de 1817, la Fira de Sant Ponç és una celebració on la saviesa popular es converteix en patrimoni viu. El maig no és casual: és el moment de màxima floració i esplendor de la majoria d’herbes remeieres, quan les seves propietats són més apreciades.

Una fira nascuda entre remeis i devoció

La ciutat de Barcelona celebra aquesta fira des de fa segles. Al segle XVI, es va fer coincidir oficialment amb l’11 de maig, festivitat de Sant Ponç. Segons la tradició, el sant era conegut per les seves propietats guaridores i la seva relació amb les plantes medicinals, fet que el convertí en protector dels herbolaris.

Aquesta cerimònia manté encara avui una forta càrrega simbòlica: la natura entra al ritual religiós i la medicina popular conviu amb la celebració comunitària. És una expressió clara de la cultura catalana més arrelada, on la fe, el paisatge i la salut quotidiana es troben.

Romaní, farigola i mel: l’aroma de maig

Passejar per una Fira de Sant Ponç és fer-ho entre olors de romaní, farigola, menta, alfàbrega i espígol. Però també entre dolços: melmelades artesanes, fruites confitades, mel pura, mató, formatges, caramels per a la tos i ungüents tradicionals.

La mel hi té un paper essencial, no només com a aliment sinó com a símbol ancestral de salut i prosperitat. Per això Sant Ponç és també patró dels apicultors. La fruita confitada, en canvi, representa la preservació: conservar el sabor de la primavera perquè duri més enllà de l’estació.

Una tradició que continua viva

Encara avui, fires de Sant Ponç se celebren a moltes poblacions catalanes: Barcelona, Mataró, Sant Cugat, Sarrià, el Poble-sec o Cànoves i Samalús, entre moltes altres. Però la del carrer de l’Hospital continua essent la més emblemàtica per antiguitat i simbolisme.

En temps de presses i pantalles, aquesta efemèride ens recorda una altra manera d’entendre el temps: més lenta, més vegetal, més propera al cicle natural. Preparar herbes, comprar mel o beneir plantes no és només costum; és una forma de memòria col·lectiva.

La vigília de Sant Ponç ens convida, any rere any, a escoltar una saviesa antiga que encara perfuma els mercats catalans: la de les plantes que curen, els dolços que consolen i les fires que expliquen qui som.