Un crit des del camp català

L’any 1976, mentre Catalunya i l’Estat espanyol començaven a sortir de la llarga nit del franquisme, el món rural també vivia el seu despertar polític i social. En aquest context convuls i esperançador, la Unió de Pagesos es consolidava com una organització imprescindible per defensar els interessos de la pagesia catalana.

Tot i que el moviment havia començat a estructurar-se clandestinament dos anys abans, va ser durant el 1976 quan el sindicat es va donar a conèixer públicament i va iniciar una etapa decisiva de mobilització. El seu objectiu era clar: garantir la supervivència de les explotacions familiars, defensar els drets dels agricultors i construir un sindicalisme independent i democràtic.

Aquest lema es convertiria en un símbol de tota una generació de pagesos que exigien justícia social, millors preus agraris i llibertat sindical. Les mobilitzacions de Tarragona i Lleida durant aquell any van reunir milers de tractors i manifestants, convertint el camp català en un actor clau de la Transició.

La pagesia entra en la Transició

La fundació de la Unió de Pagesos no es pot entendre sense el context polític del moment. Durant dècades, el règim franquista havia controlat el món agrari mitjançant estructures sindicals oficials que impedien qualsevol representació lliure dels treballadors del camp.

Davant aquesta situació, diversos col·lectius pagesos, cooperativistes i activistes rurals van començar a organitzar-se des de finals dels anys seixanta. El resultat va ser la creació d’un sindicat transversal, capaç d’aglutinar sensibilitats molt diverses sota una mateixa reivindicació: la defensa del territori i de la pagesia.

La Unió de Pagesos es definia com una organització unitària, democràtica, nacional catalana i independent. Aquesta identitat li va permetre connectar ràpidament amb les necessitats reals del món rural i convertir-se en el principal referent sindical agrari de Catalunya.

De la clandestinitat al lideratge

El primer congrés important del sindicat es va celebrar a finals de 1976 a l’Espluga de Francolí, encara en un context d’il·legalitat parcial. Aquella trobada va simbolitzar el pas definitiu de la resistència clandestina a la construcció d’una organització sòlida i moderna.

Figures com Pep Riera van emergir com a líders d’un moviment que combinava reivindicació social, defensa del territori i compromís democràtic. Amb els anys, la Unió de Pagesos es consolidaria com el sindicat majoritari del camp català.

Un llegat viu cinquanta anys després

Mig segle després dels seus inicis, la Unió de Pagesos continua sent una peça fonamental del món agrari català. Els desafiaments han canviat: la globalització, la crisi climàtica, la pressió dels mercats i el despoblament rural marquen avui les preocupacions del sector.

Tanmateix, moltes de les reivindicacions de 1976 continuen plenament vigents: garantir preus justos, protegir la producció local, preservar el territori i assegurar el relleu generacional al camp.

La història de la Unió de Pagesos és també la història d’una Catalunya rural que es va negar a desaparèixer. Una història de tractors, assemblees, cooperatives i lluites col·lectives que formen part de la memòria democràtica del país.