Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
129 anys d’Els Quatre Gats
El cafè que va donar veu al modernisme i va inspirar generacions d’artistes.
Avui es compleixen 129 anys de la inauguració d’Els Quatre Gats, el cafè modernista que va esdevenir el cor intel·lectual i artístic de la Barcelona de finals del segle XIX.
Situat als baixos de la Casa Martí, al carrer de Montsió, aquest establiment continua ocupant un lloc privilegiat en la memòria cultural catalana.
«Més que una cerveseria, va ser un laboratori d’idees, un refugi per a artistes i un escenari de debat cultural.»
Quan Pere Romeu va obrir les portes del local el 12 de juny de 1897, difícilment podia imaginar que aquell espai inspirat en els cabarets parisencs acabaria convertint-se en un símbol universal del modernisme català.
Amb el suport de Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, Els Quatre Gats va esdevenir el punt de trobada dels creadors més influents del seu temps.
L’esperit d’una època
Les seves taules van acollir pintors, escriptors, músics i pensadors que somiaven una Catalunya moderna i connectada amb les avantguardes europees.
Entre els seus visitants més il·lustres destaca un jove Pablo Picasso, que hi va presentar algunes de les seves primeres exposicions i va trobar un entorn favorable per desenvolupar el seu talent.
Un llegat viu
Malgrat que el local original va tancar l’any 1903 a causa de les dificultats econòmiques, el seu llegat ha transcendit el temps.
Avui, gairebé tretze dècades després, Els Quatre Gats continua sent una referència indispensable per entendre la vida cultural de la Barcelona modernista.
Celebrar els seus 129 anys és celebrar una part essencial de l’ànima cultural de Catalunya.
La taula del racó
Un homenatge a l’esperit creatiu d’Els Quatre Gats
La pluja fina de juny lliscava pels vidres d’Els Quatre Gats. A l’interior, l’aire feia olor de cafè acabat de moldre, de fum de pipa i de tinta fresca.
A la taula del racó, la més discreta del local, un jove pintor observava en silenci el moviment dels parroquians. Ningú no el coneixia gaire. Duia una llibreta plena d’esbossos i una mirada inquieta que semblava voler capturar-ho tot.
Al seu voltant, les converses s’entrellaçaven. Uns parlaven de política, altres de poesia. Un músic discutia sobre Wagner mentre un escriptor defensava la necessitat de crear una literatura moderna per al nou segle que s’acostava.
El jove pintor dibuixava sense aturar-se.
«No deixis de pintar. Les ciutats necessiten gent que les imagini abans que existeixin.»
De sobte, Pere Romeu va passar entre les taules i va deixar una espelma nova sobre el seu escriptori improvisat.
El noi va somriure.
A fora, Barcelona continuava el seu ritme. Carruatges, fanals de gas i obrers que tornaven a casa. Però dins del cafè passava una altra cosa: es construïa el futur.
Anys després, quan aquell jove pintor seria conegut arreu del món, molts recordarien les seves hores silencioses en aquella taula del racó. Però ningú no recordaria exactament què havia dibuixat aquella nit.
Potser perquè els grans canvis no neixen en els palaus ni als parlaments.
Potser neixen en un cafè, entre amics, en una conversa qualsevol, mentre la pluja cau sobre els carrers de Barcelona.
I mentre hi hagi algú disposat a somiar davant d’una tassa de cafè, l’esperit d’Els Quatre Gats continuarà viu.
