La visita del papa Lleó XIV a Catalunya ha deixat una imatge que difícilment oblidarem. La inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, culminació del somni d’Antoni Gaudí cent anys després de la seva mort, ha estat un esdeveniment d’una transcendència espiritual, cultural i arquitectònica extraordinària.

Durant unes hores, Barcelona va esdevenir el centre de l’atenció mundial i Catalunya es va mostrar al món a través d’un dels seus símbols més universals.

«El respecte a una cultura es demostra amb els gestos, no amb els discursos.»

El Sant Pare va demostrar una sensibilitat especial envers la nostra terra. Va voler expressar-se en català, va mostrar admiració per Gaudí, va visitar Montserrat, va venerar la Moreneta i va escoltar el Virolai amb respecte i emoció.

Un moment per a la solemnitat

Precisament per això costa entendre que un acte d’aquesta magnitud fos utilitzat per alguns sectors per introduir-hi reivindicacions polítiques. La discrepància és legítima en qualsevol societat democràtica, però també hi ha moments que exigeixen sentit de l’oportunitat.

La inauguració de la torre de Jesús no era un míting. No era una manifestació. No era una campanya política. Era una gran celebració litúrgica i cultural seguida per milions de persones arreu del món.

La defensa real del català

Resulta paradoxal que es critiqui un Papa que ha passat unes hores a Catalunya i que ha fet l’esforç de parlar català, mentre es passa per alt que hi ha persones que fa cinquanta anys que viuen aquí i que mai no han tingut interès per entendre’l, aprendre’l o utilitzar-lo.

La defensa de la llengua catalana no es fa interrompent actes solemnes ni buscant titulars. Es fa parlant-la cada dia, transmetent-la als fills, utilitzant-la al carrer, a la feina i en la vida quotidiana.

Una lliçó de respecte

El Sant Pare va entendre en unes hores allò que alguns encara no han entès després de mig segle: que una llengua és molt més que un instrument de comunicació; és una manera de veure el món, una herència col·lectiva i una expressió de respecte cap al lloc que t’acull.

Potser el millor homenatge que podíem oferir a aquell moment històric era simplement estar a l’altura de les circumstàncies.