Barcelona, 10 de febrer de 1907. En una Catalunya en plena efervescència modernista i a les portes de la Mancomunitat, naixia a Barcelona Joan Gili i Serra. Probablement, pocs podien imaginar aleshores que aquell infant es convertiria, amb els anys, en un dels ambaixadors més elegants, constants i eficaços de la cultura catalana al cor del Regne Unit. Redescobrir la seva història és rescatar del record una figura clau de la nostra diplomàcia cultural a l’exili i a la postguerra.

L’aventura anglesa i la mítica ‘Dolphin Book Co.’

La vida de Joan Gili va fer un gir decisiu la dècada de 1930 quan es va traslladar a Anglaterra. Lluny de ser un simple resident, l’any 1935 va fundar a Londres la llibreria i editorial The Dolphin Book Co., un projecte personal que més tard, el 1940, es traslladaria definitivament a la prestigiosa ciutat universitària d’Oxford.

En un moment en què Espanya patia el dany col·lateral de la Guerra Civil i el tancament de la postguerra, i Catalunya veia la seva llengua i cultura perseguides pel franquisme, The Dolphin es va invisible i es va convertir en un oasi. No era una llibreria qualsevol; va esdevenir el punt de trobada de la intel·lectualitat britànica interessada en el món hispànic i català, i un far per als exiliats. Gili, amb la seva erudició i tracte exquisit, va transformar el negoci en un centre de resistència i difusió cultural.

Traductor de gegants

Però la tasca de Gili no es va limitar a vendre llibres; els va escriure i traduir. Conscient que la millor manera de fer respectar una cultura és fer-la entenedora per als altres, es va posar a la feina. Va ser el responsable d’introduir al públic anglosaxó les veus més potents de la literatura catalana del segle XX.

Gràcies al seu impuls, autors de la talla de Carles Riba o Salvador Espriu (de qui va traduir, entre d’altres, el mític Cementiri de Sinera) van poder ser llegits en anglès amb una precisió i una sensibilitat poètica excepcionals. A més, la seva Catalan Grammar (Gramàtica Catalana), publicada el 1943 en ple conflicte mundial, va ser durant dècades l’eina de referència per als acadèmics britànics que volien estudiar la nostra llengua.

Un llegat que perdura

Joan Gili i Serra va morir a Oxford el 6 de maig de 1998, deixant enrere una vida dedicada al llibre antic, a l’edició de col·leccionista i a la connexió entre dues cultures que s’estimava profundament.

La seva figura ens recorda la importància dels «ponts personals»: aquells individus que, sense fer soroll ni grans proclames polítiques, obren camins perquè la cultura d’un país sigui universal. Si avui la literatura catalana té un lloc de respecte a les càtedres de mig món, és, en bona part, gràcies al somriure i la tenacitat d’aquell llibreter barceloní que va conquerir Oxford.