Quan el cinema es converteix en ferida

Hi ha pel·lícules que expliquen una història i n’hi ha d’altres que semblen obrir una porta a allò que preferiríem mantenir tancat. El ser querido, la nova proposta de Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, pertany a aquesta segona categoria.

Després de l’impacte d’As bestas, el tàndem creatiu torna amb un drama familiar que converteix un rodatge cinematogràfic en un autèntic camp de batalla emocional.

Una parella creativa que no deixa de reinventar-se

Sorogoyen i Peña han construït una de les aliances creatives més sòlides del cinema espanyol. La seva manera de treballar combina debat, respecte, dubtes i moltes hores d’escriptura.

No hi ha drets de veto. Hi ha dues mirades que es contrasten constantment fins a arribar a una decisió compartida.

Javier Bardem i Victoria Luengo: una ferida familiar

Javier Bardem interpreta Esteban Martínez, un cineasta reputat marcat per un passat d’excessos.

Victoria Luengo dona vida a Emilia, la seva filla, una actriu que travessa un moment professional difícil i que torna a trobar-se amb el seu pare després de tretze anys de distància.

Ell li ofereix protagonitzar la seva nova pel·lícula. El rodatge sembla una oportunitat per retrobar-se, però també obre totes les ferides que havien quedat pendents.

Fuerteventura: un paisatge convertit en frontera

La pel·lícula es va rodar a Fuerteventura, un territori de paisatge sec i immens on el mar adquireix gairebé una dimensió simbòlica.

En aquest escenari, la culpa, l’ego, l’absència i el dolor familiar es barregen amb el conflicte del Sàhara, que forma part de la història que Esteban vol portar al cinema.

El risc de començar de nou

Després de l’èxit d’As bestas, repetir la fórmula hauria estat la via més fàcil. Però Sorogoyen i Peña han volgut allunyar-se dels seus treballs anteriors i assumir un nou risc.

Els mateixos creadors reconeixen que aquesta és una de les pel·lícules que més els ha costat escriure. El dubte ha format part del procés. I precisament aquest dubte els ha obligat a buscar encara més.

Canes: vuit minuts d’aplaudiments

El ser querido va arribar al Festival de Canes, on va ser rebuda amb vuit minuts d’aplaudiments i va competir per la Palma d’Or.

Més enllà del premi, l’acollida va confirmar que el tàndem havia aconseguit portar la seva proposta cap a un territori nou sense perdre la seva identitat.

No repetir-se: el seu gran secret

Potser una de les característiques més interessants de Sorogoyen i Peña és que no semblen voler repetir la fórmula de l’èxit.

Després de cada pel·lícula, tornen a començar. Canvien els personatges, els espais i els conflictes, però mantenen una mateixa obsessió: observar l’ésser humà quan es troba sota pressió.

Una pel·lícula sobre allò que no desapareix

El ser querido arriba als cinemes amb una història que va més enllà del cinema dins del cinema. És un relat sobre els vincles familiars, els silencis i les ferides que el temps no sempre aconsegueix esborrar.