Primera lectura ‘El pintor d’aquarel·les’, de Francesc Puigpelat

Francesc Puigpelat, nascut a Balaguer el 1959, és escriptor i periodista i autor d’una trentena de llibres, reconeguts amb més d’una quinzena de premis. Amb El pintor d’aquarel·les, publicat per Clandestina dins la col·lecció Crims.cat, ha guanyat el Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana per segona vegada, una fita que el converteix en l’únic autor que ha aconseguit repetir aquest guardó.

La novel·la ens porta fins a la França ocupada de 1940. París viu sota l’amenaça de la guerra i de l’arribada de la Gestapo, mentre els seus carrers i monuments es converteixen en testimonis d’un dels moments més foscos de la història europea.

L’inspector Jules Grasset, conscient que la seva carrera perilla, decideix explicar als seus companys una història del seu passat: la trobada amb un jove Adolf Hitler molts anys abans que es convertís en el dictador que marcaria tràgicament el segle XX.

La narració retrocedeix fins al 1913, quan Hitler encara aspirava a convertir-se en arquitecte i sobrevivia venent aquarel·les. Puigpelat construeix així una trama de ficció que es nodreix de fets històrics i del món de l’art, amb compravenda d’obres i interessos internacionals.

El resultat és una novel·la que combina intriga, història i art amb una figura històrica tan controvertida com inquietant.

Segona lectura ‘Anònima de crims’, de Salvador Balcells

La segona proposta és Anònima de crims, de Salvador Balcells, publicada per Voliana dins la col·lecció Falciot Negre.

Balcells, nascut a l’Espluga de Francolí el 1946, és autor d’una quinzena de llibres, ha rebut diversos premis i és comissari del festival El Vi Fa Sang.

En aquesta ocasió, l’autor entra de ple en un territori especialment contemporani: els pirates informàtics, els serveis secrets i la guerra cibernètica.

La trama connecta aquests elements amb l’independentisme i amb diferents moviments ficticis de noms paròdics, com FOCA i CINE, al voltant d’un misteriós líder conegut com a Mutant.

El detectiu habitual de Balcells, Emili Espinosa, hi té una aparició testimonial, mentre que el pes de la investigació recau en la sergent dels Mossos Pilar Surroca i l’informàtic Biel Segura.

La novel·la ofereix una trama àgil i contemporània que combina investigació policial, tecnologia, espionatge i política. Al mateix temps, pot despertar certa nostàlgia al voltant d’un període en què les aspiracions independentistes ocupaven un espai central del debat polític català.

Tercera lectura ‘La Cambra de les Meravelles’, de María Oruña

La tercera proposta és La Cambra de les Meravelles, de María Oruña, autora nascuda a Vigo el 1976 i convertida en un dels noms destacats del thriller contemporani.

Des del seu debut el 2015, Oruña ha construït una trajectòria marcada per la combinació d’història, misteri i ciència. Amb aquesta nova obra arriba ja a la seva novena novel·la i supera el milió de lectors.

Ambientada a Madrid, la història s’endinsa en el món dels museus, les obres d’art i les classes privilegiades. El punt de partida és el robatori d’un diamant excepcional, un fet que acaba unint dos personatges aparentment molt allunyats: el lladre de guant blanc Dimas Chevalier i Amanda Mendoza, amfitriona del Palau Daurat, escenari del robatori.

L’obra aposta per una intriga molt visual, amb personatges vinculats al món de l’art i una investigació que avança entre secrets, misteris i interessos personals.

La traducció catalana ha anat a càrrec de Mireia Alegre, Imma Estany i Imma Falcó, i ha estat publicada per Rosa dels Vents.