Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Soledat no desitjada: entendre-la, afrontar-la i obrir noves oportunitats
La soledat no és només una realitat de la gent gran. Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida —i també pot ser transformada.
Quan estar sol no és una elecció
La soledat forma part de l’experiència humana. Tots podem necessitar moments de solitud, silenci o distància dels altres. Estar sol, per tant, no és necessàriament un problema.
La dificultat apareix quan la solitud no és volguda i la persona sent que les relacions que té —o la qualitat d’aquestes relacions— no corresponen a les que necessita o desitja.
«La soledat no sempre significa estar sense persones. De vegades significa no sentir-se connectat amb elles.»
No cal estar físicament sol per sentir-la. Una persona pot viure amb la seva parella, tenir fills, treballar amb molta gent o estar envoltada de persones i, tanmateix, sentir-se profundament sola.
Una realitat que pot aparèixer a qualsevol edat
Durant molt temps, la soledat s’ha associat sobretot amb la vellesa. Però aquesta visió és incompleta.
La soledat pot aparèixer durant la infància, l’adolescència, la joventut, l’edat adulta, la jubilació i la vellesa.
Sentir-se fora
Rebuig, assetjament, canvis d’escola, conflictes o dificultats per relacionar-se poden dificultar la creació de vincles.
Pertànyer al grup
Les amistats i la pertinença tenen un paper central. L’exclusió pot generar una profunda sensació de solitud.
Canvis massa ràpids
Estudis, feina, mudances, ruptures o dificultats econòmiques poden alterar de cop la xarxa social.
Una soledat invisible
Feina, criança, separacions, atur o responsabilitats poden reduir progressivament els espais personals.
Quan desapareix la rutina
La feina proporciona contacte, objectius i identitat. La jubilació pot exigir construir nous espais de participació.
Pèrdues acumulades
Viduïtat, amistats perdudes, mobilitat reduïda o canvis de salut poden fer que la xarxa social es vagi reduint.
Quan el món es fa més petit
Una malaltia, especialment si és crònica o limita la mobilitat, pot modificar radicalment la vida social.
Però això no significa que la soledat sigui inevitable. Sovint apareix per la combinació entre la malaltia, les barreres, la pèrdua d’activitats, la reducció de la xarxa social i la falta de suport.
La barrera no sempre és la discapacitat
Una discapacitat no hauria de significar una vida social limitada. Transport accessible, activitats adaptades, tecnologia accessible i oportunitats reals de participació poden tornar a obrir portes.
«El problema no és només preguntar si una persona pot participar, sinó preguntar si l’entorn li permet participar.»
Separacions, pèrdues i transicions
Una ruptura de parella no significa només perdre una relació afectiva. També pot significar perdre rutines, amistats, activitats, estabilitat o un projecte de futur.
De la mateixa manera, la jubilació pot significar perdre de cop una part important de la vida social construïda durant dècades.
La clau no és intentar recuperar exactament la vida anterior, sinó començar a construir una nova etapa.
Quan les causes s’acumulen
La soledat sovint no té una única causa. Diferents pèrdues poden anar connectant-se entre elles.
Per això, la solució tampoc pot ser única.
Com podem revertir una situació de soledat?
«No cal canviar tota la vida de cop. Cal començar a crear petits punts de connexió.»
Reconèixer
«Em sento sol/a i no vull continuar així.» Reconèixer-ho no és una debilitat: és informació sobre una necessitat.
Explicar-ho
Compartir-ho amb una persona de confiança pot obrir una primera porta.
Recuperar
Una amistat antiga, un familiar, un veí o un antic company poden ser el primer fil d’una nova connexió.
Participar
Buscar un lloc on participar: un curs, una associació, un club, una biblioteca, un grup de lectura o voluntariat.
Mantenir
La connexió necessita continuïtat. Una activitat setmanal pot ser més valuosa que moltes activitats puntuals.
Petits punts de connexió
- Trucar a una persona una vegada per setmana.
- Recuperar una amistat antiga.
- Participar en una activitat comunitària.
- Fer voluntariat.
- Recuperar una afició.
- Assistir a un curs o taller.
- Visitar un espai comunitari.
- Combinar connexió digital i presencial.
- Parlar amb un professional si la situació es fa molt difícil.
Un pla de sortida
Reconèixer
Què estic sentint? Em falta companyia, intimitat, pertinença o algú amb qui parlar?
Identificar
Què he perdut? Una parella, amistats, feina, mobilitat, salut, rutines o un projecte?
Reconstruir
Quina connexió puc recuperar? Una persona, una activitat, un grup, un espai o un professional.
Participar
Buscar un lloc on no només rebre companyia, sinó també aportar alguna cosa.
I si no tenim ningú?
«Començar per un lloc, no necessàriament per una persona.»
Si no tenim amics, podem buscar una activitat. Si no tenim família a prop, podem buscar comunitat. Si no podem sortir, podem començar amb una connexió telefònica o digital.
No tenir actualment una xarxa social no significa que no en puguem construir una.
El paper de la societat
La responsabilitat no pot recaure exclusivament sobre la persona que se sent sola.
Accessibilitat
Espais, transport i activitats accessibles per facilitar la participació de tothom.
Comunitat
Biblioteques, centres cívics, associacions i espais on les persones puguin trobar-se.
Suport
Recursos per a persones cuidadores, famílies, joves, persones grans i persones en situació vulnerable.
Participació
Crear oportunitats perquè les persones puguin aportar, decidir i sentir-se part d’alguna cosa.
De la soledat a la connexió
La soledat no desitjada és una experiència dolorosa, però no hauria de convertir-se en una etiqueta permanent.
Potser una nova connexió començarà amb una conversa, un cafè, una passejada, un curs, un voluntariat, una trucada o simplement amb el primer pas.
«Quin tipus de comunitat estem construint perquè les persones puguin trobar-se, participar, sentir-se útils i formar part d’alguna cosa?»
Pertànyer a algun lloc.
