Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
No volem un país de cartró pedra
Fer país no és només parlar del país. És fer funcionar, avui, les competències que ja tenim: educació, sanitat, cultura, benestar i serveis públics.
Hi ha una pregunta que hauríem de fer-nos molt més sovint: què vol dir realment fer país?
Durant dècades hem parlat molt de sobirania, d’autogovern, d’identitat, de llengua i de futur nacional. Tot això importa. Però hi ha una altra manera de fer país que és molt menys espectacular i molt més difícil: fer funcionar el país que ja tenim.
Un país també es construeix dilluns al matí, quan un infant entra a l’escola.
La vaga educativa també parla de l’alumnat
La vaga del 8 de setembre no és només una disputa entre sindicats i Govern. Quan el professorat reclama menys ràtios, més professionals, més recursos per a la inclusió, menys burocràcia i una millor organització del temps, també està parlant de les condicions en què aprenen els nostres infants i joves.
Menys alumnes per aula significa més temps per persona. Més professionals significa més capacitat d’acompanyar la diversitat. Menys burocràcia significa més temps per preparar, coordinar, tutoritzar i ensenyar.
Per això, des de onamoments.org, defensem les reivindicacions de la comunitat educativa: no només perquè afecten els treballadors de l’educació, sinó perquè afecten directament les oportunitats de l’alumnat.
El 6% del PIB: una decisió de país
La reclamació d’arribar al 6% del PIB en educació no és una xifra decorativa. És una manera de decidir quin lloc ocupa l’educació en el projecte de país.
- Més professorat i especialistes.
- Menys ràtios.
- Més recursos per als centres vulnerables.
- Més inclusió i orientació.
- Millors infraestructures.
- Més oportunitats educatives des de la primera infància.
El mapa històric
Les polítiques públiques tenen memòria. El que es retalla pot trigar anys a recuperar-se; el que es construeix pot determinar la societat de demà.
Etapa d’impuls de polítiques educatives i socials. El Pacte Nacional per a l’Educació de 2006 planteja transformacions del sistema, amb mesures com la sisena hora i les aules d’acollida.
Es desenvolupa el Pacte Nacional i s’aprova la Llei d’Educació de Catalunya l’any 2009. La crisi econòmica iniciada el 2008 canvia les prioritats i condiciona la despesa pública.
La resposta a la crisi comporta fortes restriccions pressupostàries. En educació s’apliquen mesures que afecten plantilles, hores lectives, ràtios i suports.
El debat polític queda dominat pel procés independentista i el conflicte institucional amb l’Estat. El sistema educatiu continua funcionant i desenvolupant-se, però la política catalana viu una etapa d’excepcionalitat.
Etapa marcada pel conflicte polític i, sobretot, per la pandèmia. L’escola afronta confinaments, educació a distància, protocols sanitaris i un fort impacte emocional i educatiu.
Es produeixen mesures de recuperació i ampliació: reducció de ràtios a I3, gratuïtat d’I2 i reforços per a l’escola inclusiva. També persisteixen demandes sindicals de recuperació de drets i més recursos.
El Pla de Govern situa l’equitat, la inclusió, la reducció de l’abandonament i l’educació 0-3 entre els objectius. Els sindicats consideren insuficients el ritme i l’abast de les mesures.
No totes les mancances actuals poden atribuir-se a un sol govern. Són el resultat de decisions acumulades, cicles econòmics, competències compartides amb l’Estat i polítiques de diferents etapes. Precisament per això cal mirar el passat sense deixar de reclamar solucions en el present.
El país de cartró pedra
Hi ha una temptació molt política de pensar que fer país consisteix sobretot a parlar del país: identitat, sobirania, història, símbols i futur.
Però un país no pot viure eternament de la seva narrativa.
Un país necessita escoles. Necessita hospitals. Necessita universitats. Necessita biblioteques. Necessita cultura. Necessita serveis socials. Necessita habitatge. Necessita recerca. Necessita transport.
Necessita una administració que respongui.
Perquè si no, correm el risc de construir exactament allò que des d’onamoments.org no volem: un país de cartró pedra.
Fer país amb les competències que ja tenim
Això no significa renunciar a les competències que Catalunya no té. Al contrari: les continuarem reclamant.
Però mentre reclamem allò que no tenim, hem de fer servir bé allò que sí que tenim.
No cal esperar a tenir més competències per defensar una escola pública forta. No cal esperar a un altre marc polític per reduir ràtios, reforçar la inclusió o dignificar els centres educatius.
El país també es construeix quan una criatura troba un professor que té temps per escoltar-la. Quan hi ha un professional de suport. Quan una família pot accedir a l’educació infantil. Quan un centre té recursos.
La identitat d’un país també es mesura en una cosa molt quotidiana: què ofereix a la seva gent.
Per això, el 8 de setembre és també una qüestió de país.
Si volem una cultura forta, necessitem educació. Si volem una llengua viva, necessitem escola. Si volem cohesió social, necessitem igualtat. Si volem democràcia, necessitem ciutadania formada. I si volem futur, necessitem infants i joves que tinguin futur.
Fer país no és només preguntar-nos quin país volem tenir. És preguntar-nos quin país estem construint avui.
Opinió
8 de setembre de 2026
🎧📻 La ràdio no s’acaba quan acaba el programa.
Ara pots recuperar els teus moments preferits a la carta, quan vulguis i on vulguis.
🔊 Escolta onamoments.org a través d’iVoox.
👉 onamoments.org
#OnaMoments #iVoox #RàdioALaCarta #Podcast #EscoltaOnaMoments
