🎧 Ona Moments
Escolta la ràdio en directe
Montserrat Carulla
En record Una vida que va deixar empremta
Avui, 19 de setembre, recordem Montserrat Carulla. Una data que ens convida a mirar enrere i celebrar una trajectòria dedicada al teatre, al cinema, a la televisió i a la cultura.
Montserrat Carulla i Ventura va néixer a Barcelona el 19 de setembre de 1930. Va començar molt jove en el món de la interpretació i va completar la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre. El 1959 va iniciar la seva etapa professional en el teatre, després d’uns anys vinculada al teatre amateur.
Durant dècades va construir una carrera extensa, passant pels escenaris, el cinema i la televisió. La seva veu i la seva presència van formar part de la memòria cultural de diverses generacions.
“El teló pot baixar, però la memòria no s’apaga.”
En record de Montserrat Carulla
Trajectòria De l’escenari a la memòria col·lectiva
Barcelona
Neix Montserrat Carulla i Ventura, el 19 de setembre de 1930.
Els primers passos
Amb deu anys participa en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona. Més endavant s’incorpora al teatre amateur i estudia a l’Institut del Teatre.
El cinema
Debuta cinematogràficament a Surcos, de José Antonio Nieves Conde.
El teatre professional
Inicia professionalment la seva trajectòria teatral amb Soparem a casa, de Josep Maria de Sagarra.
Retorn a Barcelona
Després de dues temporades a Madrid, torna a Barcelona i consolida una extensa trajectòria en l’escena catalana.
Una actriu popular
La televisió la converteix en un rostre especialment familiar per a moltes generacions, amb produccions com El cor de la ciutat, Laberint d’ombres i La Riera.
L’últim adéu als escenaris
Estrena Iaia! al Teatre Romea, obra escrita pel seu fill Roger Peña i coprotagonitzada amb el seu net Aleix Peña.
El teló baixa
Mor a Barcelona el 24 de novembre de 2020, als 90 anys.
Galeria Una vida en imatges
Reconeixements Una trajectòria reconeguda
Gràcies per haver estat.
Per les paraules, pels personatges, pels escenaris i per tots aquells moments que ja formen part de la nostra memòria.
Quin honor haver-te tingut entre nosaltres.