🎧 Ona Moments
Escolta la ràdio en directe
Que els algoritmes no ens robin la vida
Werner Herzog rep el Premi Donostia i deixa un advertiment que va molt més enllà del cinema: no permetem que els algoritmes decideixin com volem viure.
Werner Herzog és molt més que un director de cinema. Ell mateix es considera un escriptor i un poeta que, casualment, fa pel·lícules. La seva trajectòria l’ha convertit en una de les figures més reconegudes del cinema alemany i internacional.
El cineasta alemany ha rebut el Premi Donostia al Festival de Cinema de Sant Sebastià, on també ha presentat Bucking Fastard, la seva nova pel·lícula, protagonitzada per Orlando Bloom i les germanes Mara. Una obra amb una estètica que recorda el cinema de David Lynch, a qui Herzog ha volgut dedicar la pel·lícula.
«No viváis una vida dictada por algoritmos.»
Però el missatge de Herzog va molt més enllà del cinema. El director ha volgut parlar especialment als joves en un moment en què els algoritmes formen part de gairebé totes les nostres decisions digitals.
Avui una màquina pot suggerir-nos què escoltar, què mirar, quines notícies llegir o quin contingut hauria de captar la nostra atenció. És còmode. És ràpid. I pot ser útil. Però hi ha una pregunta que no hauríem de deixar de fer-nos:
El problema no és la tecnologia. El problema apareix quan li cedim el comandament. Quan deixem que un algoritme decideixi què mereix la nostra atenció, podem acabar confonent comoditat amb llibertat.
Si sempre rebem continguts semblants als que ja ens agraden, descobrim menys coses noves. Si només ens apareixen opinions semblants a les nostres, la realitat es pot anar fent cada vegada més petita.
No es tracta de rebutjar la tecnologia ni de tornar al passat. Es tracta de no entregar-li la nostra capacitat de decidir. Hem de poder equivocar-nos, canviar d’opinió, descobrir coses inesperades, escoltar una veu diferent i sortir de la nostra bombolla.
També hem de poder apagar la pantalla. Caminar. Llegir. Parlar. Mirar el món sense que una aplicació ens digui què hem de mirar. Pensar sense que un algoritme ens indiqui quina és la següent idea que hauríem de consumir.
Les màquines poden ajudar-nos. Poden estalviar-nos temps, facilitar-nos informació i obrir-nos portes. Però no haurien de convertir-se en les arquitectes de la nostra vida.
El missatge de Herzog és especialment potent perquè no demana als joves que rebutgin el futur. Demana una cosa molt més senzilla i, alhora, molt més difícil: que no renunciïn al seu criteri.
Utilitzem la tecnologia, però no deixem que la tecnologia ens utilitzi.
Que els algoritmes ens puguin recomanar una cançó, una pel·lícula o una notícia. Però que no ens diguin qui hem de ser.
Perquè la nostra vida no necessita recomanacions constants. Necessita llibertat.
