🎧 Ona Moments

Escolta la ràdio en directe

📻 Veure Ona Moments
Cafè Teràpia · infermera Raquel

Urgències per primer cop!

Què passa quan una persona arriba per primera vegada a urgències perquè està vivint una crisi de salut mental?

Arribar per primera vegada a urgències per un problema de salut mental pot ser una experiència desconcertant. Sovint la persona no sap què li està passant, la família tampoc té totes les respostes i els professionals han de prendre decisions en un context en què encara falta molta informació.

El primer objectiu no és necessàriament posar immediatament un diagnòstic definitiu.

És entendre què està passant, valorar-ne la gravetat, descartar possibles causes mèdiques i determinar quin tipus d’atenció necessita la persona.

Aquesta és una de les qüestions que aborda Cafè Teràpia amb infermera Raquel , posant el focus en les primeres urgències de salut mental i en tot allò que pot passar darrere d’una primera consulta.

Il·lustració simbòlica d'una valoració d'urgències de salut mental
Primera valoració: observar, preguntar, descartar i protegir.

Com arriba un professional a una hipòtesi diagnòstica?

El diagnòstic en salut mental no acostuma a sorgir d’una única prova. Es construeix a partir de diferents peces d’informació: el que explica la persona, el que observa el professional, els antecedents, l’evolució dels símptomes i, quan és necessari, les proves mèdiques complementàries.

En una primera visita, especialment si hi ha símptomes psicòtics, la informació disponible pot ser encara limitada. Per això és habitual parlar d’una hipòtesi diagnòstica o d’una descripció inicial dels símptomes, més que d’un diagnòstic tancat.

La valoració pot començar a urgències generals, continuar a urgències psiquiàtriques o iniciar-se a l’atenció primària i completar-se posteriorment en un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA).

En el cas de la psicosi, l’estudi diagnòstic pot incloure la història clínica psiquiàtrica i mèdica, els antecedents familiars i socials, l’avaluació de l’estat mental i, quan cal, proves com analítiques o exploracions complementàries per descartar altres problemes de salut.

Aquesta necessitat de valorar l’evolució és especialment important en un primer episodi. Una persona pot presentar al·lucinacions, idees delirants, confusió o canvis importants en la seva manera de relacionar-se amb la realitat, però aquests símptomes poden tenir causes diferents.

També poden existir problemes mèdics o consum de determinades substàncies que cal tenir en compte.

Per això, en una primera atenció pot aparèixer una formulació provisional com «psicosi inespecífica»: descriu el que està passant en aquell moment sense afirmar necessàriament quin serà el diagnòstic definitiu.

Les guies clíniques remarquen, precisament, que els primers episodis de psicosi poden ser difícils d’identificar perquè inicialment poden presentar-se de manera poc definida i assemblar-se a problemes molt més freqüents.

Què es pregunta i què es valora?

La primera valoració clínica és molt més àmplia que preguntar simplement «què et passa?».

  • Els símptomes actuals i quan han començat.
  • Els canvis recents en el comportament o en el funcionament habitual.
  • El son i les rutines quotidianes.
  • Els antecedents mèdics i de salut mental.
  • Els antecedents familiars.
  • Els tractaments o medicaments que pren la persona.
  • Possibles consums de substàncies.
  • L’entorn familiar, social, acadèmic o laboral.
  • L’estat físic general.
  • La situació de risc i les necessitats immediates de protecció i atenció.

També s’observa l’estat mental: com es comunica la persona, com pensa, com es troba emocionalment, si hi ha alteracions de la percepció o dificultats per distingir què està passant realment.

L’objectiu és obtenir una fotografia tan completa com sigui possible, però entenent que una primera fotografia no sempre permet explicar tota la història.

Posar nom al que està passant: ajuda o pesa?

Rebre un primer diagnòstic pot provocar sentiments molt diferents.

Quan posar-hi nom alleuja

Per a algunes persones, posar un nom al que estan vivint pot ser un alleujament: permet entendre que allò que els passa té una explicació clínica i que existeixen formes de tractament i recuperació.

Quan posar-hi nom fa por

Però posar un nom també pot generar por. Paraules com «psicosi», «esquizofrènia» o «trastorn bipolar» poden estar envoltades d’estereotips i prejudicis.

Per això és important diferenciar el diagnòstic d’una persona de la persona que hi ha darrere del diagnòstic.

En una primera emergència, a més, una hipòtesi diagnòstica no hauria de convertir-se automàticament en una etiqueta definitiva.

El coneixement sobre el cas augmenta amb el temps i amb el seguiment.

Els símptomes psicòtics inicials no impliquen necessàriament que una persona desenvolupi posteriorment un trastorn psicòtic complet. Algunes persones poden recuperar-se completament.

Il·lustració simbòlica de suport familiar i recuperació
Família, persona i professionals: l’acompanyament també forma part del procés.

I després de les urgències, què?

La sortida d’urgències no significa necessàriament que el procés s’hagi acabat. En molts casos és, precisament, el començament d’un altre tipus d’atenció.

Segons la situació, la persona pot tornar al seu domicili amb indicacions i seguiment, ser derivada a un servei especialitzat de salut mental o requerir un ingrés hospitalari.

La decisió depèn de diferents factors: la intensitat dels símptomes, l’estat físic i mental, les necessitats de la persona, l’evolució del quadre i la valoració clínica del risc.

Quan hi ha un primer episodi psicòtic, la detecció i el tractament precoços són especialment importants.

A Catalunya existeixen programes d’intervenció precoç en psicosi vinculats als serveis de salut mental, amb una atenció individualitzada i centrada tant en la persona com en la família.

El seguiment pot incloure professionals de diferents àmbits i combinar intervencions psicològiques i psicosocials amb tractament farmacològic quan sigui necessari.

Les recomanacions clíniques també destaquen la importància de la participació de la persona en les decisions sobre el seu tractament i de donar suport a la família.

La família també entra en escena

Quan una persona arriba per primera vegada a urgències, la família sovint té moltes preguntes: què està passant?, és una cosa temporal?, tornarà a passar?, què hem de fer ara?, quin és el diagnòstic?

La família pot aportar informació molt valuosa, especialment quan la persona està desorientada o no pot explicar amb claredat l’evolució dels símptomes.

Alhora, la comunicació ha de tenir en compte la persona afectada i els seus drets.

Explicar què s’ha observat, quines hipòtesis es plantegen, quines proves poden ser necessàries i quines opcions de seguiment hi ha ajuda a reduir la incertesa.

En aquest sentit, les recomanacions clíniques insisteixen que després de l’avaluació s’ha de donar informació accessible sobre el diagnòstic, les opcions de tractament i els seus possibles beneficis i efectes adversos.

Això facilita que la persona pugui participar en les decisions.

De l’urgència a la recuperació

Una primera visita a urgències pot marcar un abans i un després, però no determina per si sola el futur de la persona.

La salut mental és un procés i, especialment davant d’un primer episodi, el diagnòstic pot precisar-se amb el temps.

El més important és que la persona rebi una valoració adequada, que es descartin altres possibles causes, que disposi d’un seguiment apropiat i que pugui entendre què li està passant sense quedar reduïda a una etiqueta.

La recuperació és molt més que reduir símptomes

També implica recuperar autonomia, funcionalitat, identitat i un projecte de vida.

Darrere d’una primera hipòtesi diagnòstica hi ha una història que encara s’està començant a conèixer.

I, sovint, el primer pas no és tenir totes les respostes, sinó trobar un espai segur on començar a fer les preguntes.

Cafè Teràpia amb infermera Raquel

Parlar de les primeres urgències de salut mental també significa parlar de com acompanyem una persona en un moment de gran vulnerabilitat.

El primer contacte no ha de ser necessàriament el final d’una història, sinó el començament d’un procés d’enteniment, tractament i recuperació.

Cafè Teràpia amb infermera Raquel

Article divulgatiu sobre el primer contacte amb urgències de salut mental.
Aquest text no substitueix l’avaluació ni les indicacions d’un professional sanitari.
«`

✦ NOVA TEMPORADA · 2026 ✦

Tornem a l’antena!

Les veus tornen, la música ens retroba i les ones s’omplen de noves històries.
El nostre retrobament comença el 7 d’octubre.

✨ 7 D’OCTUBRE · COMENÇA EL RETORN
01 / LES ONES

📻 Ràdio Trinijove

🗓️ Dimecres · 16.00 h

Tornem a connectar-nos amb tu. Una nova temporada, la mateixa passió per la ràdio i moltes ganes de compartir!

Escolta en directe ↗
02 / LA CONNEXIÓ

🎧 Ràdio Sant Pere i Sant Pau

🗓️ Divendres · 16.00 h

Ens tornem a trobar a les ones per compartir moments, veus i bona companyia. Connecta-t’hi!

Sintonitza la ràdio ↗
03 / L’EMOCIÓ

💜 Ona Moments

🗓️ Dimecres · 20.00 h

Moments que sonen, emocions que connecten i una cita radiofònica per acabar el dia amb nosaltres.

Escolta Ona Moments ↗
Ona Moments · A la carta
Ona Moments · A la carta

Escolta Ona Moments
a la carta

Els teus programes, podcasts i moments preferits, disponibles per escoltar-los en qualsevol moment.

▶ Escolta ara