No et sé escriure!
T’estimo però i et porto en el cor!
Ets l’ alè de les meves orelles ,
Em fas poder sentir i viure la vida!
Amb passió i sentiment!
Et comprenc ,
t’entenc, ets l’ unió que em manté amb la civilització.
En cada sil.laba,
cada paraula ,
cada mot li dones entitat genuïna al meu poble ,
a la meva ciutat, el meu país!
L’idioma entra amb el cor i no amb un cop de cap o amb un llibre imposat!
Ah i en tinc dos! Sí!
Però t’estimo amb amor! Amb cura, amb tendresa cada paraula, cada poeta , cada músic , cada cançó, cada novel-la, cada serial de la meva , de la teva, la de tots!
Però sense imposicions!!
De cor!
No et vull perdre perquè també perdria una part de mi, de la meva gent, de la meva ciutat, del meu poble!
T’escric amb amor ,amb il-lusió!
La màgia de l’estudiant
no s’imposa, es fa dia a dia .
Com ara i encara que et barregi mai vull que siguis minoria !
Si tingués un altre que fos l’andalús d’un altre poble ,
d’ una altra ciutat, un altre indret que fa de pont amb tu!
T’ estimo català!!
Per pocs mots ,
ets molt!
I per pocs que t ‘utilitzin com jo!
La queta tampoc pararà i podem anar A L’ATAC CATALÀ!
Dedicat a Màrius Serra! I Òmnium Cultural!