El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l’any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l’any.
EsdevenimentsModifica
Països Catalans
- 1280 – Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
- 2010:
- Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència.
- Entrada en vigor del Codi de Consum de Catalunya.
Resta del mónBuzz Aldrin a la Lluna
- 70 – Setge de Jerusalem: Tit, fill de l’emperador Vespasià, ataca la Fortalesa Antonia, al nord del Mont del Temple. L’exèrcit romà acaba enfrontant-se en lluites de carrer amb els zelotes.
- 792 – Kardam de Bulgària derrota l’emperador romà d’Orient Constantí VI a la batalla de Marcellae.
- 911 – Rol·ló inicia el setge de Chartres.
- 1189 – S’investeix oficialment a Ricard I d’Anglaterra com a duc de Normandia.
- 1304 – Guerra de la Independència d’Escòcia: El rei Eduard I d’Anglaterra conquereix el castell de Stirling amb trabuquets.
- 1402 – Tamerlà, governador de l’Imperi timúrida, derrota les forces del sultà de l’Imperi Otomà Baiazet I a la batalla d’Ankara.
- 1520 – Mèxic: batalla d’Otumba, on Hernán Cortés derrota definitivament els asteques.
- 1592 – Durant la primera invasió japonesa de Corea, les forces nipones comandades per Toyotomi Hideyoshi capturen Pyongyang, malgrat que finalment no va poder mantenir-s’hi.
- 1738 – L’explorador canadenc Pierre Gaultier de Varennes et de La Vérendrye assoleix la costa occidental del llac Michigan.
- 1799 – Tekle Giyorgis I comença el seu primer de sis regnats com a emperador d’Etiòpia.
- 1807 – Napoleó Bonaparte premia Nicéphore Niépce amb la patent del Pyréolophore, el primer motor de combustió interna del món, després d’aconseguir que un vaixell remuntés el riu Saona.
- 1810 – Colòmbia esdevé independent d’Espanya.
- 1923 – Pancho Villa mor assassinat a l’entrada de Parral.
- 1944 – Berlín: Falla l’intent d’assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg.
- 1958 – Caracas (Veneçuela): L’oposició s’uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.[1]
- 1959 – L’Estat espanyol ingressa a l’OCDE.
- 1969 – mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l’home trepitja un astre distint de la Terra.
- 1970 – El franquista José Luis Villar Palasí, ministre d’Educació espanyol, signa el decret que abolia l’antic curs preuniversitari i el substituïa pel Curs d’Orientació Universitària (COU).[2]
- 1980 – El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.
- 1985 – Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
- 1990 – Londres (Anglaterra): L’IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
- 2001 – Gènova (Itàlia): l’activista antiglobalització italià Carlo Giuliani és assassinat per un agent de policia en el transcurs de les manifestacions contra la reunió del G8.
- 2002 – Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones.
- 2002 – Sicília (Itàlia): Vuit persones moren i mig centenar resulten ferides en el descarrilament d’un tren.
- 2005 – Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l’acta C-38 rebi el vistiplau reial.
- 2011 – Espanya: La Banca Privada d’Andorra compra el 100% de les accions del Banco de Madrid a la caixa d’estalvis Kutxa.
- 2013 – Tibet: Kunchok Sonam, un jove monjo budista de 18 anys, s’immola en protesta a l’ocupació xinesa del Tibet.[3]
Naixements…
Països Catalans
- 1884, Barcelona, Província de Barcelona: Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director i pedagog català (m. 1945).
- 1894, Girona, Gironès: Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
- 1900, Reus, Baix Camp: Salvador Torrell i Eulàlia, llibreter i editor català.
- 1933, Barcelona, Barcelonès: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català.
- 1949, Barcelona: María del Carmen Gómez Muntané, musicòloga catalana.[4]
- 1953, Valls, Alt Camp: Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.[5]
- 1973, Vallfogona de Balaguer, Noguera: Josep Oms i Pallisé, jugador d’escacs català, Gran Mestre des de 2007.
Resta del món
- 323 aC: Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l’Imperi Persa.
- 1304, Arezzo, Itàlia: Francesco Petrarca, poeta italià.[6]
- 1519, Bolonya, Estats Pontificis: Innocenci IX, papa de l’Església Catòlica.
- 1553, Pamplona, Navarra: Martin de Rada, missioner a Filipines i a la Xina.[7]
- 1725, Saragossa, Espanya: Joaquín Ibarra, editor espanyol.
- 1737, Madrid, Espanya: Nicolás Fernández de Moratín, poeta, prosista i dramaturg espanyol.
- 1754, París, Regne de França: Destutt de Tracy, filòsof francès.
- 1766, Broomhall, Escòcia: Thomas Bruce, setè comte d’Elgin, diplomàtic, militar i col·leccionista anglès, famós per les escultures que es va endur del Partenó d’Atenes (m. 1841).
- 1774, Châtillon-sur-Seine, Regne de França: Auguste Marmont, militar francès.
- 1789, Constantinoble, Imperi Otomà: Mahmut II, soldà otomà.
- 1804, Lancaster, Anglaterra: Richard Owen, biòleg i paleontòleg anglès (m. 1892).[8]
- 1822, Heinzendorf, Imperi Austríac: Gregor Mendel, botànic austríac.[9]
- 1847, Berlín, Confederació Germànica: Max Liebermann, pintor alemany d’origen jueu (m. 1935).[10]
- 1859, Hamburg, Imperi Alemany: Otto Warburg, botànic alemany.
- 1864, Karlbo, Suècia: Erik Axel Karlfeldt, poeta suec.
- 1868, Salta, Argentina: José Félix Uriburu, militar i polític argentí, President de l’Argentina (1930-1932).
- 1871, Hannibal, EUA: William W. Bishop, bibliotecari estatunidenc.
- 1873, Santos Dumont, Brasil: Alberto Santos-Dumont, aviador, inventor i enginyer brasiler.
- 1890:
- L’Havana, Espanya: G loonzalo Roig, músic, compositor i director musical cubà.
- Bolonya, Regne d’Itàlia: Giorgio Morandi, pintor italià.
- 1895, Bácsborsard, Imperi Austrohongarès: László Moholy-Nagy, fotògraf i pintor hongarès.[11]
- 1897, Włocławek, Polònia: Tadeusz Reichstein, metge suís.[12]
- 1919, Auckland, Nova Zelanda: Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
- 1921, Londres, Anglaterra: Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià.
- 1923, Neuteich, Ciutat Lliure de Danzig: Elisabeth Becker, guardiana de camp de concentració alemanya.
- 1924, Naarden, Països Baixos: Hans Lodeizen, poeta neerlandès.
- 1925:
- Fort-de-France, Martinica: Frantz Fanon, teòric marxista martiniquès.
- París, França: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea.[13]
- 1927, Dresden, Alemanya: Michael Gielen,compositor i director d’orquestra nacionalitzat austríac.[14]
- 1932, Seül, Corea del Sud: Nam June Paik, videoartista sud-coreà.[14]
- 1933, Providence, EUA: Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc.
- 1937, Alto Bío-Bío, Xile: Berta Quintremán Calpán, activista política maputxe pewenche.
- 1938:
- Doncaster, Anglaterra: Diana Rigg, actriu anglesa.
- San Francisco, EUA: Natalie Wood, actriu estatunidenca.
- Leningrad, URSS: Aleksei Iúrievitx Guerman, guionista i director de cinema rus.
- 1943, Bulls, Nova Zelanda: Chris Amon, pilot de F1 neozelandès.
- 1947:
- Frankfurt del Main, RFA: Gerd Binnig, físic alemany.[15]
- Jalisco, Mèxic: Carlos Santana, guitarrista mexicà.
- Notre-Dame-de-Bellecombe, França: Colette Alliot-Lugaz, soprano francesa.[16]
- 1955, Ferrol, Galícia: Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, polític espanyol del PP.
- 1960, Kortezubi, País Bascː Federico Etxabe Musatadi, ciclista basc.
- 1962, Darlington, Anglaterraː Julie Bindel, escriptora i feminista anglesa.[17]
- 1966, Atlacomulco, Mèxic: Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic.
- 1969, Pavia, Itàlia: Giovanni Lombardi, ciclista italià.
- 1975, Califòrnia, EUA: Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc.
- 1980, Horizontina, Brasil: Gisele Bündchen, model brasilera.
- 1985, Makíivka, RSS Ucraïna: Ievhèn Seleznov, futbolista ucraïnès.
- 1993, Meaux, França: Lucas Digne, futbolista francès.
Necrològiques…
Països Catalans
- 1936 – Barcelona, Barcelonès: Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
- 1984 – Alzira, Ribera Alta: Josep Antoni Villaescusa, activista polític català, militant de Terra Lliure.
- 1988 – Barcelona: Maria Carbonell i Mumbrú, pianista catalana (n. 1911).[18]
- 1944 – València, l’Horta: Ricard Muñoz i Carbonero, metge, professor i polític valencià.
- 1996 – Palma, Mallorca: Miquel Àngel Riera Nadal, escriptor mallorquí.[19]
- 2008 – Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català.
- 2013 – Barcelona: Núria Tortras i Planas, escultora catalana.[20]
- 2018:
- Barcelona, Barcelonès: María Dolores Gispert Guart, actriu de veu i locutora catalana.[21]
- Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Macari Gómez Quibus, cartellista de cinema català.
Resta del món
- 1500 – Granada: Miquel da Paz, aristòcrata castellà, infant de Portugal i príncep d’Astúries.
- 1520 ca. – París (França): Henri Estienne el Vell, impressor, editor i humanista francès.
- 1866:
- Osaka (Japó): Tokugawa Iemochi, militar japonès, 45è shogun.
- Verbania (Regne d’Itàlia): Bernhard Riemann, matemàtic alemany.
- 1903 – El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma (n. 1810).[22]
- 1922 – Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus (n. 1856).[23]
- 1923 – Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà.[24]
- 1926 – Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques.
- 1936 – Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol (n. 1872).[25]
- 1937 – Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, Premi Nobel de Física del 1909 (n. 1874).[26]
- 1942 – París (França): Germaine Dulac, directora, productora i guionista de cinema francesa (n. 1882).[27]
- 1944 –Biebrich, Wiesbaden, Hessen (Alemanya): Ludwig Beck, militar alemany, Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit Alemany Nazi (n. 1880).[28]
- 1945 – París (França): Paul Valéry, escriptor francès.[29]
- 1962 – Seraing (Bèlgica): André Renard, sindicalista i federalista való.
- 1973 – Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d’arts marcials.
- 1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc.
- 1981 – Atenes (Grècia): Dimítrios Khatzís, periodista i escriptor grec.
- 1989 – Atenes (Grècia): Giannis Tsarukhis, pintor grec.
- 1994 – Veurne (Bèlgica): Paul Delvaux , pintor flamenc (n. 1897).[30]
- 1995 – Brussel·les (Bèlgica): Ernest Mandel, economista i polític belga.
- 2001 –
- 2004 – Madrid (Espanya): Antonio Gades, ballarí i coreògraf valencià.
- 2011 – Londres (Anglaterra): Lucian Freud, pintor realista alemany.[32]
- 2013 – Washington DC (EUA): Helen Thomas, periodista i escriptora estatunidenca (n. 1920).[33]
- 2016 – Dacs (Occitània): Dominique Arnaud, ciclista occità.
- 2017 – Palos Verdes Estates (EUA): Chester Bennington, cantant estatunidenc.
- 2019 – L’Havana (Cuba): Roberto Fernández Retamar, poeta, assagista, crític literari i promotor cultural cubà.
- 2020 – Moscou (Rússia): Víktor Txíjikov, il·lustrador i dissenyador gràfic rus.