La paraula «esquizofrènia» encara desperta pors i idees equivocades. Sovint, als mitjans, s’associa injustament amb violència o imprevisibilitat. Però un diagnòstic no resumeix una persona: hi ha històries, vincles, capacitats, tractaments i possibilitats de recuperació.

Les xifres són estimacions poblacionals, no una predicció per a cap persona concreta. Font: Organització Mundial de la Salut (OMS) .

Què és l’esquizofrènia?

L’esquizofrènia és un trastorn de salut mental que pot afectar la manera de percebre la realitat, organitzar el pensament, expressar emocions i relacionar-se amb l’entorn. Forma part dels trastorns psicòtics. No és tenir «dues personalitats» ni és sinònim de tenir una personalitat dolenta, ser perillós o no poder portar una vida significativa.

Els símptomes, la intensitat i l’evolució varien molt. Algunes persones passen per episodis aguts i després tenen períodes d’estabilitat; d’altres necessiten suport continuat. Cal una valoració clínica individual per entendre què està passant i descartar altres causes.

Quins senyals pot presentar?

Els professionals poden observar diferents grups de símptomes, que no apareixen igual en tothom:

• Símptomes psicòtics: al·lucinacions (per exemple, sentir veus que altres persones no senten) o idees delirants, és a dir, creences molt fermes que no concorden amb les evidències compartides.
• Canvis en el pensament i la comunicació: dificultat per ordenar les idees, mantenir el fil d’una conversa o concentrar-se.
• Símptomes negatius: menys iniciativa, motivació o expressió emocional, o tendència a retirar-se socialment. No són mandra ni falta de voluntat.
• Dificultats cognitives: en algunes persones, problemes d’atenció, memòria o planificació.

Un símptoma aïllat no permet diagnosticar esquizofrènia. El diagnòstic el fa un equip clínic a partir de la història, l’avaluació dels símptomes, l’impacte en la vida quotidiana i l’exclusió d’altres explicacions possibles.

Per què apareix?

No hi ha una única causa. La recerca apunta a una interacció complexa entre factors genètics, biològics, ambientals i socials. Tenir antecedents familiars no significa necessàriament desenvolupar el trastorn, i no és correcte culpar la persona ni la seva família.

L’estrès i determinades experiències poden influir en el benestar i en l’evolució. El consum de cànnabis, especialment si és freqüent o comença a una edat primerenca, s’associa a un risc més alt de psicosi en persones vulnerables. Això no vol dir que totes les persones que en consumeixen desenvolupin esquizofrènia.

Hi ha tractament? Sí, i s’ha d’adaptar a cada persona

El tractament acostuma a combinar diferents eines, decidides amb la persona i l’equip assistencial:

• Medicació antipsicòtica, quan està indicada, per reduir símptomes i prevenir recaigudes. Pot tenir efectes secundaris, per això cal revisar-ne els beneficis i riscos amb el professional de referència. No s’ha de començar, canviar ni retirar sense assessorament mèdic.
• Psicoeducació i teràpia psicològica, per comprendre l’experiència, desenvolupar estratègies i detectar senyals d’alerta.
• Suport a les famílies, amb informació, eines de comunicació i espais per cuidar també qui acompanya.
• Rehabilitació psicosocial, suport per estudiar, treballar, viure amb autonomia, recuperar rutines i mantenir vincles.
• Atenció coordinada i continuada, respectuosa amb les preferències, els objectius i els drets de la persona.

Trenquem els mites

Mite 1: «Les persones amb esquizofrènia són violentes»

Realitat: no s’ha d’equiparar un diagnòstic amb perillositat. Les persones amb problemes de salut mental pateixen sovint estigma i també poden ser víctimes de violència. El risc depèn de múltiples factors i no es pot deduir només d’una etiqueta diagnòstica.

Mite 2: «És tenir dues personalitats»

Realitat: no. L’esquizofrènia i el trastorn dissociatiu d’identitat són condicions diferents. Confondre-les alimenta la desinformació.

Mite 3: «No podran estudiar, treballar o tenir relacions»

Realitat: les necessitats són diferents per a cada persona. Amb tractament, suports adequats i entorns inclusius, moltes persones poden estudiar, treballar, tenir parella, amistats i una vida plena.

Mite 4: «Només cal posar-hi voluntat»

Realitat: no és una qüestió de caràcter. L’acompanyament, l’accés a serveis, la continuïtat assistencial i el suport social són importants.

«Abans que un diagnòstic, hi ha una persona. Escoltar-la és part de cuidar-la.»

Com podem acompanyar algú?

• Escolta sense ridiculitzar ni discutir agressivament sobre allò que la persona està vivint.
• Parla amb calma i valida el malestar, sense haver de confirmar una creença que no comparteixes: «Veig que això t’espanta; com et puc ajudar?»
• Pregunta què necessita i respecta la seva autonomia sempre que sigui possible.
• Anima a buscar ajuda professional i ofereix acompanyar-la a una visita, si ho vol.
• Evita etiquetes com «boig», bromes sobre el diagnòstic o parlar de la persona com si no hi fos.
• Cuida també el teu descans i busca orientació per a familiars o persones cuidadores.

Si hi ha una crisi intensa, un risc immediat per a la persona o per a algú altre, o una incapacitat sobtada per mantenir-se segura, demana ajuda urgent als serveis d’emergència del teu territori. A Catalunya, el 112 és per a emergències; per a orientació sanitària es pot contactar amb el 061 Salut Respon.

La responsabilitat dels mitjans: informar sense estigmatitzar

El periodisme i els continguts audiovisuals influeixen en la manera com imaginem la salut mental. Si la paraula «esquizofrènia» apareix només al costat de successos violents, es crea una associació injusta. Una informació rigorosa evita atribuir automàticament un acte a un diagnòstic, consulta fonts expertes, inclou la veu de les persones amb experiència pròpia i protegeix la seva privacitat.

També convé evitar l’ús metafòric de «esquizofrènic» per descriure polítiques, equips o situacions contradictòries: és una expressió que trivialitza un trastorn real. Millor dir «contradictori», «incoherent» o «amb missatges oposats».

Per continuar escoltant i aprenent

Selecció de recursos en català i castellà. La disponibilitat d’alguns programes audiovisuals pot canviar amb el temps; comprova si continuen accessibles.

• Canal Salut — Esquizofrènia Català · Informació sanitària sobre símptomes, diagnòstic, tractament i vida quotidiana.
• Organització Mundial de la Salut — Esquizofrènia Castellà · Dades globals, estigma, tractaments i enfocament comunitari.
• Ràdio · RTVE Audio — «Romper los mitos de la esquizofrenia» Castellà · Testimoni en primera persona i reflexió sobre l’estigma laboral i social.
• Televisió · RTVE Play — «La esquizofrenia», El ojo clínico Castellà · Programa de divulgació mèdica; consulta’n la disponibilitat actual.
• Televisió / divulgació · Canal UNED — «En el umbral de la esquizofrenia» Castellà · Conversa amb especialistes sobre factors de risc, símptomes i estigma.
• Documental · RTVE Play — «Salvando mentes» Castellà · Mirada documental sobre experiències personals i models d’atenció; pot no estar disponible en reproducció.

Bibliografia recomanada

• Organització Mundial de la Salut (OMS). Esquizofrenia — fitxa informativa Font de referència per a dades generals, símptomes, tractament i drets.
• Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Esquizofrènia — Canal Salut Recurs en català per a pacients, famílies i públic general.
• National Institute of Mental Health (NIMH). Schizophrenia Informació científica en anglès sobre símptomes, diagnòstic i tractaments.
• Canal UNED. En el umbral de la esquizofrenia Material audiovisual divulgatiu amb participació d’investigadors i professionals.

Aquest article és divulgatiu i no substitueix una valoració professional ni ofereix diagnòstics individuals. Les recomanacions de tractament s’han de personalitzar amb l’equip sanitari.

Escolta Informa’t Acompanya No etiquetis

La informació rigorosa també és una forma de cuidar. Parlem d’esquizofrènia amb respecte, sense por i sense reduir ningú al seu diagnòstic.