ONA MOMENTS
La teva ràdio, el teu moment.
Música, emocions i companyia allà on siguis.
Ona Moments
Ràdio en directe

Trencar el silenci
Una guia per comprendre la malaltia, combatre els prejudicis i oferir suport a les persones afectades i a les seves famílies.
Informació, testimonis, bibliografia, cinema i recursos d’ajuda.
Què és el trastorn bipolar?
El trastorn bipolar és una condició de salut mental que pot afectar l’estat d’ànim, l’energia, el son, el pensament i l’activitat quotidiana. No és simplement tenir canvis d’humor ni una qüestió de caràcter.
Quan l’energia augmenta
Durant un episodi de mania o hipomania poden aparèixer més energia de l’habitual, menys necessitat de dormir, pensaments accelerats, irritabilitat o decisions impulsives. La intensitat i les conseqüències varien segons la persona i l’episodi.
Quan tot costa més
Durant un episodi depressiu poden aparèixer tristesa, buit, cansament, dificultats de concentració, alteracions del son o pèrdua d’interès per activitats que abans agradaven. No és mandra ni falta de voluntat.
També hi pot haver períodes d’estabilitat. Cada experiència és diferent, i el diagnòstic correspon a professionals qualificats que valoren la història clínica i l’evolució dels símptomes.
Les paraules també poden cuidar
«No em redueixis a una etiqueta. Escolta’m com a persona.»
Sovint es fa servir la paraula «bipolar» per descriure qualsevol canvi d’opinió o de caràcter. Aquest ús banalitza una condició clínica i reforça prejudicis sobre les persones que hi conviuen.
En lloc de jutjar
«No saps mai com estarà.»
Podem dir: «Cada persona viu el trastorn d’una manera diferent. Intentem entendre què necessita.»
En lloc de culpabilitzar
«Només ha de posar-hi ganes.»
Podem dir: «Com et puc ajudar? Podem buscar suport plegats.»
Combatre l’estigma vol dir escoltar sense ridiculitzar, respectar la privacitat, evitar generalitzacions i no assumir que el diagnòstic determina la personalitat o el futur d’algú.
Hi ha camins per trobar estabilitat
El tractament es personalitza. Pot combinar seguiment psiquiàtric, medicació, psicoteràpia, psicoeducació i suport social. L’objectiu és reduir l’impacte dels episodis, prevenir recaigudes i afavorir la qualitat de vida.
- Seguiment professional: explicar els canvis i revisar el pla terapèutic amb l’equip assistencial.
- Rutines i descans: cuidar els horaris de son i mantenir hàbits sostenibles.
- Reconèixer els senyals personals: observar canvis en el son, l’energia o la conducta que hagin estat rellevants en episodis anteriors.
- Psicoeducació: aprendre sobre el trastorn i preparar-se per gestionar moments difícils.
- Xarxa de suport: mantenir vincles amb persones de confiança i recursos comunitaris.
Acompanyar sense perdre’s un mateix
La família pot ser una font important de suport, però no ha d’assumir tota la responsabilitat de la recuperació. Acompanyar implica afecte, informació, comunicació, límits i també cuidar-se.
Escoltar sense jutjar
Pregunteu si la persona vol ser escoltada, si vol pensar opcions o si necessita ajuda per contactar amb professionals. Eviteu minimitzar el que sent.
Parlar en moments tranquils
Amb el seu consentiment, acordeu com comunicar preocupacions i quins canvis convé comentar amb l’equip assistencial.
Preparar un pla compartit
Podeu anotar els contactes importants, els senyals personals d’alerta i els passos que cal seguir si la situació empitjora.
Cuidar qui cuida
Demaneu orientació, busqueu grups de suport i manteniu espais de descans. Posar límits saludables no és abandonar.
Frases que poden ajudar
- «No has de passar per això sense suport.»
- «Què t’ha ajudat altres vegades?»
- «Em preocupa aquest canvi. Podem parlar-ne amb el teu equip?»
- «T’escolto, i també necessitem buscar ajuda si la situació ens supera.»
Les famílies també poden necessitar ajuda professional. No cal esperar una crisi per demanar orientació.
Per llegir i aprendre més
Canal Salut — Trastorn bipolar
Informació sanitària en català sobre la condició i el seu abordatge.
Llegir a Canal Salut →Associació de Bipolars de Catalunya
Publicacions i materials de suport per a persones afectades i famílies.
Consultar publicacions →NICE — Guia clínica del trastorn bipolar
Recomanacions clíniques sobre avaluació, tractament i seguiment. El recurs està en anglès.
Consultar la guia clínica →RTVE — Testimoni sobre el trastorn bipolar
Una peça audiovisual en castellà que recull una experiència personal.
Consultar el vídeo →RTVE — Documental «Cabeza alta»
Documental sobre experiències de persones amb trastorn bipolar i els prejudicis que encara l’envolten. La disponibilitat pot variar.
Consultar la fitxa →Bibliografia per començar
- Kay Redfield Jamison, Una mente inquieta. Memòries personals sobre viure amb trastorn bipolar.
- Francesc Colom i Eduard Vieta, De la euforia a la tristeza: el trastorno bipolar. Consulteu l’edició disponible a biblioteques.
- Associació de Bipolars de Catalunya: guies i publicacions disponibles al seu web.
Comproveu l’edició i la disponibilitat dels llibres al catàleg de la vostra biblioteca. Els testimonis personals complementen, però no substitueixen, les fonts clíniques.
Històries que obren converses
Infinitely Polar Bear (2014)
Drama familiar que aborda la criança i la convivència amb el trastorn bipolar.
Touched with Fire (2015)
Ficció sobre dues persones amb trastorn bipolar i la seva relació amb la salut mental.
Mr. Jones (1993)
Drama que permet parlar de la mania i de l’atenció psiquiàtrica. Cal contextualitzar la representació amb informació actual.
Cabeza alta
Documental amb testimonis i reflexions sobre els prejudicis associats al trastorn bipolar.
Veure fitxa de RTVE →Escolta i comparteix: iVoox
experiències personals o suport a les famílies.
No cal afrontar-ho en solitari
Si observes canvis intensos en el son, l’energia o la conducta, o si la situació afecta molt la vida quotidiana, contacta amb el CAP o amb l’equip de salut mental que et segueix.
Si necessites orientació
A Catalunya, el 061 Salut Respon pot orientar sobre problemes de salut. També pots demanar ajuda al teu centre sanitari.
Si és una emergència
Davant un perill immediat o una emergència mèdica, truca al 112 o acudeix a urgències.
La persona abans que l’etiqueta
Informar-se és un primer pas. Escoltar sense jutjar és un altre. Fer xarxa també és cuidar.
El trastorn bipolar pot comportar dificultats, però no resumeix una vida. Amb atenció adequada, suport i respecte, cada persona pot construir el seu propi camí. Una societat més informada és una societat menys estigmatitzadora.



