
Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Sant Joan,
la gran frontera de l’any català
Foc, aigua, solstici i renaixement en la nit del 23 de juny
Hi ha festes que només ocupen una data del calendari, i n’hi ha d’altres que semblen obrir una porta. Sant Joan pertany clarament a les segones. La nit del 23 al 24 de juny no és només una revetlla popular ni només una festa religiosa: és una de les grans nits simbòliques de l’any català, una celebració que uneix cristianisme, rituals antics, culte al foc, purificació amb aigua i consciència de canvi de cicle.
Per això, quan es parla de Sant Joan, sovint apareix una idea suggeridora: va ser Sant Joan una mena de cap d’any català? La resposta exacta és que no va ser mai el cap d’any oficial, però sí que ha funcionat, en l’imaginari i en el calendari popular, com un autèntic any nou simbòlic de l’estiu. Sant Joan és la festa del pas, del llindar, del moment en què la llum arriba al seu punt més alt i l’any sembla recomençar sota una altra forma.
1. Quin Sant Joan és el del 23 de juny?
El Sant Joan que celebrem a la revetlla és Sant Joan Baptista. La seva festa litúrgica és el 24 de juny, i la nit anterior —la del 23— és la vigília festiva que ha acabat convertint-se en una de les celebracions més potents del país.
Això convé distingir-ho d’altres Joans del santoral. El 7 d’abril, per exemple, correspon a Sant Joan Baptista de La Salle, fundador dels Germans de les Escoles Cristianes i patró dels educadors. En canvi, el Sant Joan de la revetlla catalana és el Baptista, el personatge bíblic que anuncia l’arribada de Jesús, predica la conversió i bateja amb aigua al riu Jordà.
Sant Joan Baptista és el precursor: no és tant el centre com el qui prepara el camí, el qui obre una etapa i anuncia una llum nova.
2. Per què Sant Joan se celebra la nit del 23?
La festa religiosa pròpiament dita és el 24 de juny, que commemora la Nativitat de Sant Joan Baptista, és a dir, el seu naixement. Això ja el converteix en un sant especial, perquè no és habitual que la gran festa d’un sant sigui el naixement i no la mort.
La celebració popular, però, comença la vigília, la nit del 23 al 24, que és la revetlla. I aquesta vigília és precisament la que ha adquirit un gruix simbòlic enorme: fogueres, petards, coca, trobada col·lectiva, banys al mar, rituals amb herbes i la sensació que aquella nit no és una nit qualsevol, sinó una nit de trànsit.
3. Una festa cristiana damunt d’un ritual molt més antic
Per entendre Sant Joan, cal veure que la festa actual és el resultat de dues capes superposades: la capa cristiana i la capa ancestral.
La capa cristiana
Hi trobem la figura de Sant Joan Baptista: el profeta de la conversió, el baptisme amb aigua, la preparació del camí i la veu que anuncia una llum nova.
La capa ancestral
Hi perviu una celebració molt més antiga, vinculada al solstici d’estiu: el punt més alt de llum de l’any, el foc protector, la fertilitat, la salut i la renovació del cicle natural.
La força de Sant Joan neix justament d’aquesta fusió. El cristianisme hi posa la figura del Baptista; la cultura popular hi conserva l’energia del solstici. Per això la festa té alhora una lectura religiosa i una lectura còsmica i ritual. No és només la festa d’un sant: és també la festa del sol, de la llum, del pas de cicle i de la necessitat humana de marcar els grans moments de l’any.
4. Els grans símbols de Sant Joan
La nit de Sant Joan es pot llegir com una arquitectura simbòlica feta de quatre grans elements: foc, aigua, herbes i llum. Tots quatre, d’una manera o altra, parlen de renovació.
4.1. El foc: cremar allò vell
El foc és el símbol més visible i més potent de Sant Joan. Les fogueres, els petards, les falles, les teies i els focs artificials fan de la nit una explosió de claror i de soroll. Però el foc no és només espectacle: és sobretot transformació.
- Purifica i protegeix.
- Destrueix allò que és vell i obre un temps nou.
- Concentra la força del sol en el moment de màxima expansió.
4.2. L’aigua: rentar-se per tornar a néixer
Si el foc és l’energia exterior de la festa, l’aigua n’és la cara interior. Remet directament a Sant Joan Baptista, perquè el baptisme és el seu gran símbol. Però alhora connecta amb un imaginari popular molt antic: aquella nit, l’aigua és vista com a purificadora, protectora i guaridora.
- Banyar-se al mar a mitjanit.
- Rentar-se la cara amb la rosada de Sant Joan.
- Deixar aigua amb herbes a la serena.
4.3. Les herbes: la natura concentra poder
Sant Joan és també una nit d’herbes. En la tradició popular es creia que les plantes collides aquella nit —o a l’alba del 24— tenien una força especial, perquè participaven de la potència del solstici, de la rosada i de l’energia del canvi de cicle.
- Hipèric o “herba de Sant Joan”
- Romaní
- Farigola
- Espígol
- Ruda i sàlvia
4.4. La llum: la plenitud del sol
Sant Joan és, sobretot, la festa de la llum. Encara que astronòmicament el solstici d’estiu cau habitualment cap al 21 de juny, la revetlla del 23 n’és la gran expression festiva. És la celebració del moment en què l’any arriba al seu màxim de claror.
5. Sant Joan, el sant del llindar
Si haguéssim de resumir tota la seva simbologia en una sola expressió, podríem dir que Sant Joan és el sant del llindar. És la figura que se situa entre dues ribes: entre la primavera i l’estiu, entre allò vell i allò nou, unint els misteris ancestrals del foc i la naturalesa amb la tradició de la nostra cultura.
La Nit de Sant Joan i la Flama del Canigó
Hi ha una nit a l’any en què el cel del Mediterrani s’il·lumina d’una manera especial. La nit del 23 de juny és la festa més viscuda, trencadora i compartida de la nostra cultura, on es barreja el misticisme del solstici d’estiu, el culte pagà a la natura i la germanor d’un poble.
L’origen del mite: La Flama del Canigó
La Flama del Canigó no és només foc; és un símbol de resistència, identitat i unió cultural. La tradició neix el 1955 de la mà de Francesc Pujade, un vilatjà de la Catalunya del Nord inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer, amb la pensada d’encendre un foc al cim i ramificar-lo per tota la plana.
El Ritual de la Flama
- La Regeneració (22 de Juny): Un grup d’excursionistes puja al cim del Canigó (2.784 m) amb la flama que es custodia tot l’any al Castellet de Perpinyà.
- L’Encesa: A la matinada, s’encén una gran foguera al cim que esdevé el far espiritual de la nit.
- La Ramificació (23 de Juny): Centenars de voluntaris recullen el foc en llanternes i recorren milers de quilòmetres a peu, en bicicleta o cotxe per encendre més de 3.000 fogueres arreu del territori.
Com se celebra la Revetlla a cada territori?
Tot i que el nexe d’unió és el foc ancestral, la nit de Sant Joan agafa colors, olors i ritmes diferents segons el racó on et trobis:
🔺 Catalunya i Andorra
La revetlla és una festa veïnal. La tradició mana fer sopars populars al carrer, cremar fogueres amb la Flama del Canigó i tirar petards. Als Pirineus, destaca la baixada de troncs encesos (les Falles), Patrimoni de la Humanitat.
🍇 El País Valencià
La nit fa olor de mar. A Alacant es planten els monuments artístics de cartó pedra de les Fogueres de Sant Joan. A la resta de la costa, és tradició sopar a la sorra i saltar les onades a la mitjanit.
🌊 Les Illes Balears
A Menorca (Ciutadella), la festa és pura passió eqüestre amb els cavalls medievals fent el «jaleo». A Mallorca i Eivissa, la celebració és més mística, omplint les cales de petites fogueres i banys col·lectius.
🏰 Catalunya del Nord
Com a bressol de la Flama del Canigó, a Perpinyà i a les comarques del Rosselló es viu amb un gran orgull identitari. Els focs s’encenen davant dels ajuntaments i es ballen sardanes al voltant de les flames.
Els rituals clàssics de la nit més màgica
Aquesta nit té un fort component purificador. El foc i l’aigua en són els protagonistes absoluts a través de ritus ancestrals:
- Cremar el passat: Es llança al foc fusta vella i papers on s’han escrit les coses dolentes de l’any per demanar que es transmutin en energia positiva.
- Saltar la foguera: Saltar sobre les brases un nombre imparell de vegades (normalment 7 o 9) assegura protecció i bona sort.
- El bany de mitjanit: Banyar-se al mar o rentar-se la cara amb la rosada d’aquesta nit es diu que cura malalties i atorga bellesa.
- La dolça tradició: Cap revetlla està completa sense la **Coca de Sant Joan** (de brioix, pinyons i fruita confitada), maridada amb un bon porró de vi ranci o una copa de cava fred.


