El mercat de l’habitatge a Catalunya entra en una nova fase. Després d’un període marcat per l’augment constant de les compravendes i una escalada sostinguda dels preus, les darreres dades apunten a una moderació de l’activitat. No obstant això, aquest alentiment no s’està traduint en una reducció dels costos per als compradors ni per als llogaters.

Segons les darreres estadístiques oficials de la Generalitat, durant el quart trimestre de 2025 es van registrar més de 27.500 operacions de compravenda a Catalunya, amb un preu mitjà que va superar els 243.000 euros per habitatge i un valor mitjà de 2.779 euros per metre quadrat. Aquestes xifres consoliden el nivell elevat del mercat, però diversos indicadors mostren que la velocitat de creixement comença a perdre força.

Les vendes afluixen després de mesos d’eufòria

La primera evidència del canvi de tendència arriba de la mà de les compravendes. Les dades publicades recentment per l’Institut Nacional d’Estadística indiquen que al març de 2026 les operacions de compravenda a Catalunya van caure un 3,5% respecte al mateix mes de l’any anterior, posant fi a una ratxa de sis mesos consecutius de creixement.

Tot i que la correcció és moderada i es produeix des de nivells molt elevats, els experts interpreten aquesta evolució com un possible punt d’inflexió després de diversos exercicis de forta activitat immobiliària.

Els preus continuen pujant

Paradoxalment, la moderació de les vendes no ha anat acompanyada d’una baixada dels preus. Ben al contrari. Les dades notarials mostren que el preu mitjà de l’habitatge plurifamiliar a Catalunya va assolir els 2.628 euros per metre quadrat durant el 2025, un increment aproximat del 10% respecte a l’any anterior.

Barcelona continua liderant els increments. A la capital catalana, el preu mitjà va arribar als 4.587 euros per metre quadrat, superant fins i tot els nivells registrats abans de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008.

La principal anomalia del mercat català és que les vendes es moderen mentre els preus continuen avançant.

Una oferta insuficient alimenta la crisi

La causa principal continua sent estructural: Catalunya construeix menys habitatges dels que necessita. Diversos informes sectorials coincideixen que el ritme actual de construcció és insuficient per absorbir el creixement demogràfic, la formació de noves llars i l’augment de les llars unipersonals.

A aquesta situació s’hi afegeix la pèrdua constant d’habitatge protegit. Les dades mostren que per cada nou habitatge de protecció oficial que entra al sistema, diversos immobles perden la seva qualificació i passen al mercat lliure, reduint encara més el parc assequible disponible.

Barcelona, laboratori de la tensió immobiliària

La capital catalana és probablement l’exemple més visible de les tensions que viu el mercat. L’increment dels pisos de petites dimensions, la divisió d’habitatges per maximitzar rendiments i la dificultat per accedir a un habitatge digne són fenòmens cada vegada més habituals.

Els pisos inferiors a 45 metres quadrats ja representen el 15% dels nous contractes de lloguer a Barcelona. Aquesta tendència reflecteix la necessitat d’adaptar-se a una realitat marcada per l’escassetat i els preus elevats.

Què pot passar ara?

Els primers indicis apunten que el mercat podria entrar en una etapa de normalització després de diversos anys de creixement extraordinari. Tanmateix, aquesta moderació no significa necessàriament una millora en l’accés a l’habitatge.

Mentre la demanda continuï superant clarament l’oferta disponible, els preus mantindran una forta resistència a la baixa. El repte per a les administracions serà incrementar el parc d’habitatge assequible i accelerar la construcció de noves promocions sense alimentar noves tensions especulatives.

La gran paradoxa del 2026 és que el boom immobiliari sembla començar a refredar-se, però la crisi d’habitatge continua tan viva com sempre. Menys compravendes no equivalen necessàriament a habitatges més accessibles. I aquest continua sent el principal problema per a milers de famílies catalanes.