Ona Moments TV Ràdio

La pau és un anhel universal. La desitgem en les nostres vides, les nostres comunitats i, per damunt de tot, en les relacions entre les nacions. Però la pau no és una simple absència de guerra; és un compromís actiu i un camí que hem de construir dia a dia. I de vegades, aquest camí requereix fer eleccions difícils, fins i tot quan impliquen les nostres tradicions i celebracions més estimades.

La recent decisió de RTVE de retirar-se del Festival d’Eurovisió si Israel hi participa és un exemple clar d’això. Més enllà de la polèmica que ha generat, aquest moviment representa un posicionament fort en un debat que ja no és només polític, sinó també moral i cultural. Després de la suspensió de Rússia de competicions similars, la pregunta sobre la coherència i la justícia en l’aplicació de sancions s’ha fet cada vegada més pertinent. Si un país és exclòs per la seva acció militar, per què no n’han de ser-ho d’altres?

Aquesta decisió no és un acte d’odi, sinó un gest a favor de la pau. És una manera de dir que les atrocitats i la violació de drets humans no poden ser normalitzades, ni tan sols en l’escenari de la cultura i l’entreteniment. És una mostra que la indiferència no és una opció, i que la neutralitat en situacions de conflicte pot ser una forma de complicitat.

La pau es construeix amb accions concretes. S’aconsegueix quan governs, organitzacions i ciutadans s’uneixen per tallar el finançament a guerres, per aturar la venda d’armes i per boicotejar allò que legitima l’acció de la violència. No hi ha pau si es continua alimentant el conflicte.

El camí cap a la pau és la pau mateixa. I caminar-lo significa que no podem donar suport a països que ignoren el dret internacional i els drets humans, ni tan sols en l’àmbit cultural o esportiu. La cultura i l’esport tenen un paper fonamental en la unió entre pobles, però no poden servir d’excusa per blanquejar el patiment.

Si realment volem un món en pau, hem de ser valents i conseqüents. Hem d’exigir als nostres líders i a les nostres institucions que prioritzin els drets humans per sobre dels interessos econòmics o polítics. I hem de fer-ho de manera unida i amb la convicció que, només així, podrem construir un futur on la pau no sigui només una aspiració, sinó una realitat tangible per a tothom.