Emocions Sota Etiqueta: El perill de medicalitzar la tristesa i l’energia dels nostres fills

Amb l’arribada del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre), és crucial posar el focus en la infància i l’adolescència i reflexionar sobre l’alarmant tendència a penjar etiquetes diagnòstiques als més joves.

Sembla que en molts àmbits professionals l’objectiu principal és posar una etiqueta diagnòstica als símptomes, sense avaluar en profunditat l’arrel del patiment. Si els especialistes se centren només en la superfície, el panorama és desolador: diagnòstics que es fan en sessions o consultes de pocs minuts, simplement perquè el nen o adolescent no compleix les expectatives dels adults o confonen quelcom que és normal i sa en el seu desenvolupament amb una patologia que cal corregir.

El Risc de la Simplificació

Pensem en un nen de 5 anys, descrit pels seus pares com a incapaç d’estar quiet, impulsiu i agressiu. Amb només aquesta descripció superficial, ràpidament pot rebre un diagnòstic de Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). O una adolescent de 13 anys que sent ansietat per qualsevol activitat diària: l’institut, els exàmens, sortir amb amics… i se li diagnostica Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG) en una única sessió.

Aquesta dinàmica no només invisibilitza el patiment real del pacient, sinó que l’assenyala com a “erroni” en una societat on, suposadament, tots estan bé. Si la cultura de la qual formen part els infants no és sana, el resultat lògic serà un individu amb problemes. Aquest és un dels motius pels quals la prevalença de trastorns com el TDAH, l’ansietat o la depressió infantil s’estan disparant.

Aquest modus operandi de centrar-se en els símptomes i, sovint, recórrer a la medicalització, crea un panorama preocupant de sobrediagnòstic i una sobremedicalització que acaba retraumatitzant el pacient, fent-lo sentir sol i assenyalat.

Emocions Normals vs. Trastorns

Un altre aspecte que contribueix a aquest problema és la conversió d’emocions completament sanes i normals en trastorns recollits als manuals psiquiàtrics:

• Rebequeries vs. Trastorn de Desregulació Disruptiva de l’Estat d’Ànim:** Un nen de 3-4 anys amb rebequeries freqüents té una conducta completament normal i adaptativa a la seva etapa evolutiva, no un trastorn clínic que cal diagnosticar.
• Tristesa vs. Depressió:La tristesa és una emoció sana i normal, inherent a la condició humana, que sorgeix com a resposta a situacions vitals. No té res a veure amb una problemàtica exclusivament química. La depressió, en canvi, és un trastorn que t’etiqueta. Convertir una reacció natural a la vida en una malaltia amb tractament farmacològic pot ser profundament nociu.

Canviant la Pregunta

L’única manera d’invertir aquesta tendència és dedicar temps, afecte i profunditat per entendre els pacients. Continuar centrant-se només en els símptomes és quedar-se a la punta de l’iceberg.

El nostre deure com a adults és protegir la infància de l’estigma i donar valor a les seves emocions sense la necessitat de patologitzar la seva existència.