És l’hora de l’esquerra progressista: unitat, programa i lideratge per no perdre ni un sol vot

L’acte al Círculo de Bellas Artes no va ser només una fotografia d’unitat. Va ser el reconeixement implícit que el cicle anterior s’ha esgotat i que l’esquerra a l’esquerra del PSOE no pot permetre’s repetir errors. Izquierda Unida, Más Madrid, Catalunya en Comú i Sumar han certificat la voluntat de construir una nova aliança. Però el missatge de fons és clar: o hi ha front comú real o el cost polític serà altíssim.

La marca Sumar, tal com es va concebre el 2023, queda pràcticament amortitzada. Els mateixos dirigents han admès errors i han apel·lat a no repetir-los. El problema no és només de sigles; és de confiança social. I aquesta confiança està tocada.

L’avís d’Aragó: quan la divisió expulsa del mapa

Les últimes eleccions autonòmiques a Aragó han estat un toc d’alerta contundent. Podemos va quedar fora de les Corts aragoneses, perdent la seva representació i enfonsant-se electoralment. No és només una dada territorial: és el símptoma d’una esquerda més profunda dins l’espai progressista.

Quan una força que havia estat determinant desapareix d’un parlament autonòmic, es desmobilitza una part del seu electorat. I aquest vot no sempre es trasllada automàticament a altres opcions progressistes. A vegades s’absté. A vegades es dispersa. A vegades es perd.

El cas aragonès demostra una veritat incòmoda: la fragmentació penalitza molt més l’esquerra que la dreta. En un sistema electoral amb llindars i circumscripcions provincials, dividir el vot pot significar quedar fora, encara que la suma global sigui significativa.

Podemos: de la perifèria al centre de la reconstrucció

El paper de Podemos en aquest nou cicle és central. Ignorar-lo o considerar-lo residual seria un error estratègic majúscul. Sense la seva base militant, el seu capital simbòlic i la seva experiència institucional, qualsevol front ampli neix incomplet.

La unitat no pot quedar en eslògan. Ha de traduir-se en mecanismes reals de participació, primàries obertes, respecte a les organitzacions territorials i un programa compartit construït des de baix.

La proposta de Gabriel Rufián: pragmatisme electoral

En aquest context, la iniciativa de Gabriel Rufián obre un debat estratègic rellevant. La seva proposta planteja articular una aliança coordinada de totes les forces progressistes a l’esquerra del PSOE per a les pròximes generals, amb l’objectiu de no fragmentar el vot en cada província i maximitzar els escons.

La idea no és només sumar noms, sinó pactar un programa comú i establir una estratègia provincial intel·ligent que eviti competir entre forces que comparteixen objectius. Aquesta proposta és similar a l’esperit de l’acte de dissabte: unitat àmplia, portes obertes i voluntat de no repetir errors.

La diferència és que Rufián concreta l’estratègia en clau electoral pràctica: menys competició interna i més optimització del sistema electoral. És una visió tàctica que pot complementar la voluntat política expressada en la nova aliança.

No n’hi ha prou amb sumar sigles: cal projecte guanyador

Les eleccions no es guanyen només amb aritmètica. Però sense aritmètica tampoc es guanyen. Cal combinar unitat electoral intel·ligent i projecte polític potent.

• Programa valent: habitatge com a dret, fiscalitat justa, serveis públics forts i transició ecològica amb justícia social.
• Unitat amb respecte: integrar totes les forces sense subordinacions humiliants.
• Arrelament territorial: escoltar les dinàmiques locals i sumar-les al projecte estatal.
• Mobilització emocional: il·lusió, esperança i relat de futur.

El lideratge: la peça que falta

El nou projecte necessita lideratge clar, legitimador i coral. No es tracta només de noms, sinó de mètode. Sense un procés transparent i participatiu, qualsevol candidatura pot generar recels. Amb un mètode inclusiu, el lideratge pot convertir-se en palanca de mobilització.

L’hora de la responsabilitat històrica

L’esquerra progressista es troba davant d’una cruïlla. Pot repetir la competició interna i esperar que la suma funcioni. O pot assumir que el moment exigeix generositat, intel·ligència estratègica i ambició col·lectiva.

No sumar esforços seria un error que podríem pagar car. Fragmentar el vot progressista en unes generals pot significar perdre representació decisiva, drets socials i capacitat d’influència.

És l’hora del front comú. Del programa clar. D’un lideratge legitimador. I d’una integració real de totes les sensibilitats.