Vivim en una societat que sembla tenir pressa per aconseguir-ho tot: èxit, reconeixement, estabilitat econòmica, experiències extraordinàries i, sobretot, felicitat. Però, i si la felicitat no fos una meta que hem d’assolir, sinó una manera de caminar per la vida?

La psicologia, la filosofia i les investigacions científiques coincideixen cada vegada més en una idea: ser feliç no significa estar sempre alegre, no tenir problemes o viure en un estat permanent d’eufòria. La felicitat té més a veure amb trobar sentit a allò que fem, estimar i sentir-nos estimats, gaudir dels petits moments i aprendre a conviure amb les dificultats.

01. La felicitat té nom de persona

Una de les investigacions més conegudes sobre la felicitat és l’Estudi sobre el Desenvolupament Adult de la Universitat de Harvard, que ha seguit diverses generacions de persones durant dècades.

Les seves conclusions apunten a una realitat que sovint oblidem: les relacions humanes de qualitat són un dels factors més importants per al nostre benestar. Tenir amistats sinceres, compartir la vida amb persones que ens fan sentir bé, estimar, escoltar i sentir-nos acompanyats té un valor extraordinari.

Potser, doncs, la felicitat no es troba tant en allò que posseïm com en les persones amb qui compartim el que som.

Una conversa sense presses, una abraçada, un cafè amb un amic o una estona de complicitat poden tenir més valor que molts dels grans objectius que ens proposem.

02. L’alegria també s’entrena

La psicologia positiva, impulsada per investigadors com Martin Seligman, estudia les fortaleses humanes i les condicions que afavoreixen una vida satisfactòria.

Una de les seves aportacions és que podem incorporar petits hàbits que contribueixin al nostre benestar.

La gratitud n’és un exemple. Aturar-nos uns instants per reconèixer allò que tenim, valorar les persones que ens envolten o recordar alguna experiència agradable ens ajuda a mirar la realitat des d’una perspectiva més àmplia.

També hi contribueixen la generositat, l’amabilitat i la capacitat de celebrar les alegries dels altres. Fer un favor, oferir ajuda o dedicar temps a algú són gestos senzills que poden donar sentit als nostres dies.

03. Deixar de perseguir la perfecció

Un dels grans obstacles per viure amb plenitud és la necessitat que tot surti bé.

Ens exigim massa, ens comparem constantment i sovint ajornem la felicitat fins que aconseguim determinats objectius: trobar la feina ideal, tenir més diners o arribar a una situació personal determinada.

Però la vida no espera que tot sigui perfecte. Acceptar les nostres limitacions, comprendre que podem equivocar-nos i permetre’ns ser vulnerables és també una forma de llibertat.

04. Aprendre a viure el present

Sovint tenim el pensament instal·lat en el passat o en el futur. Recordem allò que no ha anat bé o ens preocupem per situacions que encara no han arribat. Mentrestant, el present passa gairebé desapercebut.

La pràctica de l’atenció plena, coneguda com a mindfulness, ens convida a observar el moment present amb més consciència i menys judici.

Caminar tranquil·lament, escoltar música, contemplar un paisatge, llegir, gaudir d’un àpat o conversar amb algú sense mirar constantment el telèfon són experiències que ens poden ajudar a recuperar el contacte amb nosaltres.

05. La plenitud neix de tenir un propòsit

Una vida plena no és necessàriament una vida extraordinària als ulls dels altres. Pot ser una vida senzilla, però coherent amb els nostres valors.

Tenir projectes, aprendre coses noves, cuidar les persones que estimem, participar en la comunitat, desenvolupar una afició o contribuir a una causa que considerem important ens proporciona una sensació de sentit i pertinença.

La felicitat també apareix quan sentim que allò que fem té valor, encara que ningú ens aplaudeixi.

06. Set petits gestos per fer créixer la felicitat

No cal canviar-ho tot de cop. Podem començar amb accions petites i possibles que ens ajudin a viure amb més consciència i serenitat.

07. Una felicitat més humana i possible

Les investigacions sobre el benestar, les reflexions filosòfiques i les experiències de moltes persones ens recorden que la felicitat no és un premi reservat a qui té una vida perfecta.

És una construcció quotidiana que es nodreix de les relacions, la gratitud, la generositat, la serenitat i el sentit que donem a les nostres experiències.

Com ens convida a reflexionar l’esperit del programa L’ofici de viure, potser la pregunta més important no és què ens falta per ser feliços, sinó què podem fer avui per viure amb més consciència, més estima i més plenitud.