La Kabaña

#Respecto els meus pactes amb la meva pròpia persona?

Molt bones benvolguda familia de Moments en FM! Ivan, anem a obrir la nostra Kabaña? Som-hi!

Avui, volem destacar la importància de mantenir determinats «compromisos» amb els valors que hi conviuen al nostre refugi. Pactes que, en les nostres converses, representen vinculació i deferència, sense jutjar, evitant estereotips i, sense oblidar, posar consciència en l’evocació de les nostres actuacions cercant conseqüències positives.

Sovint, entre els membres de les nostres relacions, es mostren, implícitament i explícitament, uns quants compromisos d’accions i comportaments, bé basats en els nostres valors, bé en les nostres convivències, bé respecte a les nostres individualitats o fins i tot, davant propostes de millores de diferents dinàmiques per a continuar creixent junts i juntes…

I, normalment, fem tot el possible, i el necessari, per a ser honestos i congruents amb aquests acords; no volem que aquesta relació es faci malbé, volem ser fidels amb aquests fonaments establerts… Ens exigim estar atents, no volem decebre i, si es dona el cas que fallem en alguna actuació, correm a donar les nostres explicacions i, tot seguit, tractem d’esmenar els perjudicis causats. Per davant de tot, continuar mostrant aquesta cura recíproca, des de la coherència i sent conscients de les nostres maniobres individuals i repercussions en la globalitat, sense que ens sigui igual com ens gestionem en el conjunt sencer.

Girem la mirada cap al nostre Jo

Ara, anem a girar la mirada cap a la nostra persona, a vegades ens costa i, així i tot, ho fem. Ei! També percebem els nostres propis «pactes», les nostres complicitats amb nosaltres mateixos, potser no els donem aquestes categories, a la nostra realitat, tal vegada, els donem el nom de pautes, hàbits, acords, compromisos…

D’inici, ens automarquem els nostres punts importants, a valorar i seguir, partim de la nostra confiança en nosaltres mateixos i del que ens representen al nostre cor i al nostre raciocini. Com no ens hem de tenir en compte??? Per descomptat que sí! Total certesa?

Sent així… Per què acostumem saltar-nos, més a la lleugera, allò que pactem amb la nostra persona que quan ho fem amb qualsevol altra persona? Potser, si ens ho plantegéssim, pensaríem que no té importància??? De nou, ràpidament una altra de les nostres respostes categòriques: «Per descomptat que no!» Tenim ben clar que no ho acceptaríem si es tractés d’un altre congènere.

Davant aquests incompliments personals, quantes vegades ens hem comentat: per un cop no passa res, només en són dos…? I al trast aquell autocompromís, més o menys valuós, no importa la seva mida; la importància radica en el fons d’aquestes no-accions que desitjàvem per a la nostra singularitat.

Presentem una gran diferència de pes de respostes, oi? I, recordant la base d’entre iguals, sense mirades inclinades, pot ser seria interessant acceptar que la mirada inclinada que fa més petitons a uns que a uns altres seria la nostra pròpia cap al nostre jo.

Amb aquestes accions, el missatge que li llancem al nostre cervell és de desvaloració de la nostra persona o, potser, no som conscients que no li donem prou importància a allò que ens concerneix. Realment, es tracta una manera d’autogestionar-se molt freqüent, forma part de tots nosaltres en algun moment del nostre camí, no es tracta de jutjar-nos si no de començar a assumir la nostra responsabilitat davant la nostra individualitat.

L’Impacte Emocional i el Manteniment dels Autocompromisos

D’aquesta manera, podem augmentar el nostre benestar emocional ja que, encara que ens mostrem com a permissius, ens adonem de la importància de: no fer el que ens havíem proposat per a nosaltres.

Compte, quan no complim, amb nosaltres mateixos, ens emergeixen emocions bastant desagradables com la decepció, la frustració, la tristesa, i unes quantes més, desequilibrant-nos en el nostre interior i la nostra autoestima baixa en picat. Si us plau, escoltem-les, en lloc d’oblidar-les, si és que podem…

Important i Imperant: ens mereixem anar a la cerca del manteniment dels nostres autocompromisos. En tot cas, si ho considerem necessari, per a la nostra persona, fer revisions de la planificació però no abandonaments fàcils, o no, per a nosaltres.

No es tracta de mostrar una rigidesa insalvable o d’unes expectatives impossibles de complir, senzillament, ser conscients del que ens ha representat cada vegada que ens hem renunciat. Pot ser, replantejar-nos si aquest compromís era una veritable finalitat personal o que si hi podem renunciar és perquè, realment, no ens pertanyia o arribar a la conclusió que si no ens estem donant la consideració meritòria al nostre jo.

Posem distància temporal i oxigenem, amb moltes dosis d’autoafecte i autocompassió, abans de tornar a analitzar què ha succeït per a la nostra persona, pot representar un canvi de direcció racional de la línia que ens havíem marcat seguir.

Sense cap dubte, torna el nostre assaig-error-assaig… ,sempre té lloc per a millorar les nostres tàctiques, les nostres accions, diàlegs positius amb la nostra persona… i pot arribar a representar-nos major salut, emocionalment i mentalment, ja que estem aprenent a no obviar-nos sinó al contrari ens comprometem a cuidar-nos perquè ens estimem tal com som.

Construint la Coherència Personal

Sent honesta si faig una radiografia de la meva persona, efectivament, que he trencat uns quants dels meus autocompromisos, potser en alguns em vaig anar molt a dalt i no estava preparada, o pot ser, no els hi vaig donar prou importància renunciant a ells … com quan els meus propis assumptes s’hagin pogut solapar amb uns altres, d’implicació externa, sacrificant exclusivament, aquells que afectaven la meva persona.

En l’actualitat, crec que m’he «reprogramat» bastant, tothom ho pot fer, sent una mica més coherent amb nosaltres mateixos. Jo, per exemple, em responsabilitzo, més conscient percebo que imperava, com a bona, l’educació de l’autosacrifici d’antany. Ara, visualitzo el meu creixement, m’he establert límits a les meves privacions personals i respecto, molt més, la meva individualitat i essència però… un d’aquests grans peròs, continuo sent més exigent de cara a la meva persona… No és just i sí real.

Ara bé, m’insisteixo per a continuar construint i comprenc que vull fer un aprenentatge positiu fins que es torni totalment significatiu.

Benvolguda familia de Moments en FM, tant de bo que passeu molt bona setmana i que us sentiu presents en els vostres compromisos, amb la mínima quantitat de “sesgos” perquè es tracti de la vostra persona, precisament per això perquè es tracta d’ella, paga la pena posar tot el vostre afany i honrar-vos. Us ho mereixeu!