Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Temps era temps
LA LLAVOR DE LA CATALUNYA MODERNA: 112 ANYS DE LA MANCOMUNITAT
Crònica unificada des del futur: El tancament d’un parèntesi de dos segles de silenci institucional.
Avui, des de la nostra realitat hiperconnectada del 2026, on la intel·ligència artificial i el 6G defineixen el ritme de vida, girem la vista enrere cap a una data que va canviar el nostre destí. Fa exactament 112 anys, el 6 d’abril de 1914, Catalunya feia un salt al buit cap a la civilització.
Sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, es constituïa la Mancomunitat de Catalunya, tancant una ferida que s’arrossegava des de la desfeta de 1714. Aquell dia, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona van decidir que, per ser forts, calia gestionar-se en xarxa. No feien política de gestos; feien política de maons, llibres i cables.
📚 El saber a l’abast de tothom: La Xarxa de Biblioteques
Prat de la Riba deia que “no hi hauria d’haver cap poble, per petit que sigui, sense biblioteca”. Abans de 1914, la cultura era un luxe tancat en salons privats. La Mancomunitat va obrir aquests panys creant la Xarxa de Biblioteques Populars.
- El Model: Espais moderns i lluminosos a Valls, Olot, Sallent o les Borges Blanques.
- L’Escola de Bibliotecàries: Una fita que va permetre l’entrada de la dona al món professional amb rigor tècnic europeu.
- Llegat 2026: El sistema actual de Biblioteques de Catalunya és l’evolució directa d’aquell somni de paper i llibertat.
🛠️ L’Escola del Treball: La universitat de l’obrer
Instal·lada a l’antiga fàbrica de Can Batlló, es convertia en el motor econòmic. L’objectiu: que l’obrer català tingués la mateixa preparació tècnica que un alemany o un suís.
En lloc de teories abstractes, l’escola apostava per tallers pràctics d’electricitat, mecànica i teixits sota una estètica noucentista. Avui, en un món marcat per la IA, l’esperit d’excel·lència de l’FP catalana continua sent el referent de la nostra indústria.
📡 Una Catalunya en xarxa: El projecte invisible
Mitjançant la Secció de Telèfons, es va portar la línia a pobles remots on les empreses privades no veien benefici. Van entendre que Catalunya era una “ciutat dispersa” i que la comunicació era el fil que cosia la nació. El 1924, aquest esforç públic esdevindria el nucli de la futura xarxa nacional de telefonia.
“A la fi hem arribat: ja tenim la Mancomunitat. No per tenir-la ens hem d’aturar; ara és quan comença la feina.”
— Pensament popular, abril de 1914.
