**Article de política opinió**

 “La Taula de Diàleg i el Futur Plurinacional de Catalunya i Espanya”**

**Avui, a Waterloo, la reunió entre Jordi Turull, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont i Elisenda Alemany obre una nova etapa en les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol. Aquesta trobada, carregada de simbolisme i ambiciosos objectius polítics, s’ha d’entendre no només com un acte de reafirmació de la sobirania catalana, sinó també com una aposta per una solució que reconciliï les tensions territorials i politiques d’una Espanya plural.

En paral·lel, avui al Congrés, la taula de diàleg entre el govern de Sánchez i les forces independentistes s’ha convertit en l’epicentre de la política espanyola, amb unes converses que, tot i la complexitat i els desacords, obren una finestra d’oportunitat per a un camí alternatiu al conflicte. El paper de Junts i ERC, representants del sobiranisme català, ha estat fonamental per a generar un marc de negociació que inclogui no només el reconeixement de la diversitat nacional de Catalunya, sinó també una reivindicació de la construcció d’un futur més inclusiu per a totes les nacions i regions d’Espanya.

Un nou model d’Espanya: plural i progressista

La proposta de model d’Espanya es fa cada cop més evident: un país plural, inclusiu i progressista, basat en el reconeixement de les diverses nacions que el conformen i en un sistema de governança que superi la divisió tradicional entre l’espanyolisme i l’independentisme. Així, la solució passa per un pacte entre el PSOE i Sumar com a elements centrals del nou projecte de país, amb el suport de formacions com Sumar,Podemos, BNG, Compromís, Comuns,Bildu, PNB, Junts, ERC i el PSC. Aquests partits, amb orígens i interessos variats, compartixen la voluntat de construir una Espanya més justa, equitativa i respectuosa amb la diversitat.La proposta es fonamenta en l’assumpció de la plurinacionalitat com a principi fonamental i en el reconeixement que les nacions que conformen Espanya tenen drets polítics i institucionals.

Finestra Ràdio Live

Això implicaria reformar la Constitució per incloure el reconeixement explícit de la diversitat nacional i establir mecanismes de cooperació i descentralització que permetin una major autonomia a les comunitats autònomes i nacions com Catalunya, el País Basc o Galícia.

La taula de diàleg: entre la tensió i l’oportunitat

La trobada a Waterloo entre Turull, Junqueras , Elisenda Alemany i Puigdemont pot ser vista com un punt d’inflexió. Si bé el clima d’alta tensió continua present, el diàleg és la única via per garantir una solució política i no judicial al conflicte. La força de la societat civil catalana, que ha demostrat el seu suport al procés independentista però també a la democràcia i a la pau, pot ser una de les claus perquè la mesa de diàleg arribi a bon port.

A la mesa del Congrés, el govern espanyol ha de respondre a les exigències dels partits independentistes no només amb propostes econòmiques o socials, sinó també amb una voluntat clara de reconèixer el dret a decidir, l’autodeterminació i la possibilitat d’una reforma de l’estat autonòmic per a encabir les aspiracions nacionals de Catalunya. En aquest sentit, el diàleg amb Junts i ERC no hauria de ser només una negociació sobre el pressupost o el finançament,sinó també un espai per abordar les qüestions nacionals des de la diversitat d’opinions però amb un objectiu comú: la construcció d’una Espanya més democràtica i federal.

Un camí cap a la convivència i la solidaritat

Amb l’acord entre el PSOE i Sumar com a eix central de la política espanyola, i amb l’aliança amb els partits progressistes i plurinacionals com Sumar,Podemos, BNG, Compromís, Bildu, PNB i Junts, Comuns s’obre un horitzó per a una Espanya més unida en la seva diversitat. A través d’aquestes aliances, s’ha de treballar per aconseguir una solució pacífica i negociada per Catalunya i la resta de territoris amb identitat pròpia, tot consolidant un model de convivència basat en la solidaritat i el respecte mutuu.

La clau d’aquest projecte és la capacitat de sumar, de trobar punts de confluència entre les diferents sensibilitats. El repte més gran no serà tan sols la concreció de les lleis i reformes necessàries, sinó la voluntat política de construir una identitat comuna on, sense renunciar a les diferències, es reconegui la importància de l’arrelament a les pròpies terres, les seves cultures i les seves històries.

L’objectiu d’aquest projecte no és una simple reconciliació entre Catalunya i Espanya, sinó la creació d’un nou model de país, que integrï les diferents realitats nacionals en un marc de convivència respectuosa i cooperativa.

És un projecte de transformació profunda, que reconeix la diversitat cultural i política com una riquesa, i que, per primera vegada, mira cap a un futur compartit basat en el diàleg, la plurinacionalitat i el progrés social.

La solució passa per l’acord, la negociació i la construcció d’una Espanya més democràtica, un país plural i de drets per a tots els ciutadans. Amb aquest horitzó, la política ficció pot esdevenir realitat.

Finestra Ràdio Live

.

Podcast a IVOOX