La tornada del Banc Sabadell a Catalunya: un gest simbòlic i econòmic en temps d’entesa?
El retorn del Banc Sabadell a Catalunya després de set anys d’exili empresarial a Alacant no és només una qüestió d’ubicació geogràfica. És també un símbol del canvi de context polític i econòmic que ha viscut el país des de l’octubre del 2017. Llavors, el procés independentista va tensar fins al límit les relacions entre Catalunya i l’Estat, generant una incertesa que va empènyer milers d’empreses, incloent-hi CaixaBank i el mateix Sabadell, a traslladar les seves seus socials fora del territori català.
Ara, aquest moviment sembla indicar que les aigües s’han calmat, almenys en l’àmbit econòmic. Però, què representa realment aquesta decisió?
El pes del context polític i econòmic
La decisió del Banc Sabadell de retornar la seva seu a Catalunya s’emmarca en un moment on el clima polític ha canviat significativament. L’independentisme ha perdut el control de les principals institucions catalanes, i el PSC, liderat per Salvador Illa, s’erigeix com una força política rellevant que aposta per una via d’entesa amb l’Estat. El govern del PSOE també ha impulsat iniciatives per millorar l’encaix de Catalunya a Espanya, com la reforma del sistema de finançament autonòmic i la promesa d’un traspàs més efectiu de competències en infraestructures i serveis públics.
Aquestes accions han estat interpretades per alguns sectors com un intent de rebaixar les tensions territorials i oferir una alternativa viable a l’independentisme. Però, es tracta d’una resposta suficient?
El repte del finançament i els serveis públics
Catalunya arrossega dèficits crònics en serveis essencials com la sanitat, l’educació i el transport públic. Les promeses d’un nou pacte fiscal han estat una reivindicació històrica del catalanisme polític, però encara no s’han materialitzat en solucions concretes. La creació d’una empresa catalana de ferrocarrils, amb una gestió compartida al 50% amb l’Estat, és un pas positiu, però insuficient per solucionar el col·lapse de Rodalies, una qüestió clau per a la mobilitat i l’economia catalana.
L’accés a més recursos fiscals i una millor distribució de competències són necessaris per revertir aquesta situació i garantir que Catalunya pugui liderar sectors estratègics. Sense això, les propostes del PSC i el PSOE corren el risc de ser percebudes com simples pedaços.
El paper del Banc Sabadell
El retorn del Banc Sabadell pot tenir implicacions econòmiques i simbòliques importants. Econòmicament, reforçarà el teixit financer català i podria ser un estímul per a altres empreses que dubten entre mantenir-se fora o tornar al territori. Simbòlicament, el moviment del banc suggereix que la confiança en l’estabilitat política i econòmica de Catalunya està en augment.
Tanmateix, aquest retorn també té una motivació interna: l’opa hostil del BBVA. El Sabadell busca fortalesa per mantenir la seva independència, i la proximitat a la seva base d’operacions històrica pot jugar a favor d’aquesta estratègia.
Un nou camí per a Catalunya?
Aquest retorn pot ser una oportunitat per reflexionar sobre el model econòmic i polític que necessita Catalunya. La conciliació amb l’Estat passa per reconèixer les especificitats catalanes, incloent-hi la seva capacitat de gestionar els recursos amb autonomia i eficiència. Al mateix temps, cal recuperar la confiança del sector empresarial, que només es consolidarà amb estabilitat política, infraestructures de qualitat i un sistema fiscal just.
El Banc Sabadell torna a casa, però la pregunta que queda és si aquesta “nova etapa” serà suficient per reconstruir el projecte d’una Catalunya que lideri econòmicament i socialment dins d’una Espanya diversa. Si l’Estat no compleix les seves promeses de millora fiscal i competencial, l’entesa podria quedar en paper mullat i ressorgirien els fantasmes de la desafecció. Perquè al final, el que està en joc no és només la seu d’un banc, sinó el futur de tota una societat.
