“La vida en un xip”: quan la televisió pensava i unia

“La vida en un xip”:

Quan la televisió pensava i unia

Un programa que ens feia més savis… i més humans

La vida en un xip (TV3, 1989–1992) no era un programa més , era una d’aquelles joies televisives que, amb intel·ligència, sensibilitat i ambició cultural, aspirava a fer-nos pensar, sentir i mirar el món amb ulls nous. Concebut i presentat pel mestre Joaquim Maria Puyal, esdevingué un referent absolut del periodisme televisiu de qualitat en llengua catalana

.En una època en què la televisió encara podia reunir tota la família al voltant d’un sol aparell, *La vida en un xip* era una catedral del diàleg, de l’ètica i de la reflexió pública

Una estructura trencadora: la granja, el debat, l’escena

El programa es dividia en diverses parts, però una de les més icòniques era “La granja” una mena de microcosmos teatral on un grup d’actors i personatges representaven situacions quotidianes que posaven sobre la taula grans dilemes morals, polítics o filosòfics.

Era com un conte dramatitzat que obria la porta a reflexions profundes.

Hi participaven actors com:*

Pepa Arenós, Conxa Bardem,

Laura Barrufet Joan Borràs

Xavier Capoet Lluïsa Castell Enric Cervera Manel Gausa , Montse Guallar

Elisa Hermosa Núria Hosta,

Norbert Ibero , Josep Linuesa Pepa López Jordi Mollà, Pepita Oliveras ,

Ventura Oller, Joan Rata Boris Ruiz,

Maria Rosa Serra, Xavier Serrat

Ramon Teixidor, Josep Anton Vilasaló, Marta Millà

En alguna ocasió en aquest espai és feia servir la metàfora rural i la faula social per posar en escena conflictes sobre la justícia, el poder, la llibertat, la convivència o la mort

Un conductor irrepetible: Joaquim Maria Puya

Un gran moment televisiu de” La vida en un Xip ” amb Mary Sampere i Xavier Cugat

“Puyal” no era només un presentador: era un savi popular.

Amb una veu profunda, un català precís i una mirada serena, conduïa cada emissió com si fos una classe magistral d’humanisme. El seu bagatge intel·lectual —doctorat en lingüística, periodista brillant, divulgador apassionat— el convertia en un referent absolut.

Més enllà de la tele:Puyal va ser **el gran cronista de les retransmissions del Barça a la ràdio catalana, a Catalunya Ràdio on inventà un estil nou, carregat de rigor, emoció i identitat.

Va crear programes com *Vostè pregunta* o *Un tomb per la vida*, on la paraula era més important que la imatge.*

Va fer pedagogia lingüística a través dels mitjans i va defensar sempre una televisió pública amb valors i profunditat.

Quan la tele unia, i no fragmentava

“La vida en un xip” és un símbol d’aquell temps en què la televisió no estava dividida en canals temàtics ni en algoritmes familiars.

Hi havia un sol programa per a tots, i aquest programa parlava en veu alta, però per a tothom…

Sense condescendència, sense pressa amb enginy, amb saviesa i amb passió per la vida.

Avui, que cada habitació té una pantalla pròpia i que la sobreoferta ens separa més que ens uneix,

“La vida en un xip” és un record viu de la televisió com a àgora pública: aquell lloc on la societat podia mirar-se al mirall i preguntar-se què vol ser.-

Moments televisius amb la trinca Joaquim Maria Puyal al No passa res ;

Un llegat necessari

La manca de programes com La vida en un xip a la televisió actual és un símptoma preocupant. Caldria recuperar aquell prisma humanista, aquell llenguatge acurat i aquella capacitat de construir pensament des de l’audiovisual.

Avui més que mai, quan la immediatesa i la polarització amenacen la conversa serena, tornar a Puyal no seria nostàlgia, seria necessitat.