L’actuació és molt més que memoritzar un guió i recitar unes línies. És un art profundament psicològic, una exploració de la condició humana en tota la seva complexitat. Per a un actor, la verdadera feina comença quan s’endinsa en la ment del personatge, descobreix les seves motivacions, pors, desitjos i contradiccions. Aquesta immersió és la clau per crear una interpretació que no només sigui creïble, sinó que també connecti amb el públic a un nivell emocional.

Més enllà de la superfície: La psicologia del personatge

Abans de pujar a un escenari o posar-se davant d’una càmera, l’actor ha de convertir-se en un detectiu de l’ànima humana. Això vol dir anar més enllà de les indicacions del guió i fer-se preguntes fonamentals:

• Qui és realment aquest personatge? Més enllà del que fa, qui és com a persona?
• Què vol? Quin és el seu objectiu principal?
• Què li impedeix aconseguir-ho? Quines són les seves pors i inseguretats?

La màgia de l’actuació succeeix quan el públic s’oblida que està veient un actor i veu només el personatge.

El treball actoral: Del mètode a l’acció

Un cop l’actor ha construït la base psicològica, ha de posar-la en pràctica a través de tècniques de treball actoral. Hi ha diverses escoles, però totes tenen un objectiu comú: trobar la manera de connectar amb l’emoció del personatge i projectar-la de manera efectiva.

• El Mètode (Strasberg): Aquest enfocament es basa en l’ús d’experiències personals de l’actor per connectar amb les emocions del personatge.
• La Tècnica Meisner: Aquesta tècnica se centra en la reacció instintiva i l’escolta, fent que cada intercanvi sigui fresc i genuí.