En el passat, el conflicte era una part inevitable del teixit social. Aprendre a gestionar un desacord amb un veí, negociar una opinió divergent en un sopar o suportar el silenci incòmode d’un desconegut eren “entrenaments” naturals per a la nostra ment. Tanmateix, a l’inici d’aquest 2026, els psicòlegs adverteixen d’una patologia invisible però profunda: l’atròfia de la resiliència social.

Què és la resiliència social?

La resiliència social és la capacitat psicològica de navegar per interaccions humanes complexes, imprevisibles o emocionalment costoses sense desmoronar-se. És el “múscul” que ens permet gestionar la crítica, el rebuig o, simplement, la diferència. Com qualsevol múscul, si no s’usa, s’afebleix.

Les causes: L’algoritme com a refugi

Aquest afebliment no ha passat per casualitat. Tres factors han convergit per crear una generació amb menys “pell” social:

• L’efecte “Mirall d’IA” Amb l’auge dels acompanyants virtuals i assistents personals ultra-personalitzats, moltes persones passen hores interactuant amb entitats que mai els porten la contrària. Aquesta relació sense friccions ens malacostuma.
• L’algoritme de la confirmació Vivim en cambres de ressonància on només escoltem opinions que validen la nostra. La nostra ment processa l’argument oposat com una amenaça personal en lloc d’un intercanvi d’idees.
• L’evitació digital La possibilitat de bloquejar o fer “ghosting” ha eliminat la necessitat d’aprendre a resoldre conflictes cara a cara.

Símptomes d’una societat atrofiada

• Hipersensibilitat al desacord: Qualsevol opinió diferent es viu com un atac violent.
• Ansietat davant la imprevisibilitat: Por a les trucades telefòniques o a les trobades on no es té el control total de la narrativa.
• Egotisme emocional: Dificultat per empatitzar amb situacions que no hem viscut personalment.

Com “rehabilitar” el múscul social?

La solució no passa per abandonar la tecnologia, sinó per reintroduir la fricció positiva en les nostres vides:

• Exposició controlada: Conversar amb persones fora del nostre cercle ideològic o social.
• Practicar l’escolta activa: Escoltar per entendre la lògica de l’altre, no només per respondre.
• Acceptar l’avorriment i l’espera: Observar l’entorn humà sense filtres digitals en moments d’espera quotidians.