**Laura i el mar: La màgia del Patge Gregori al campament**
Era un capvespre màgic al campament dels Reis Mags d’Orient, situat en una platja tranquil·la on les onades suau acompanyaven l’ambient festiu. La Laura, amb els cabells daurats ballant al ritme del vent, observava el mar amb els ulls brillants d’il·lusió. Era el primer any que visitava el campament i no podia esperar a conèixer els Reis Mags.
Els focs de camp i les llums de colors il·luminaven les carpes, on els infants escrivien les seves cartes i explicaven als ajudants dels Reis Mags els seus somnis i desitjos. La Laura portava un cofre petit amb la seva carta dins, que havia escrit amb molta cura.
De sobte, entre les carpes decorades i els camells que reposaven a prop de les dunes, una figura elegant va emergir. Portava una túnica daurada que brillava com l’or i un turbant decorat amb pedres precioses. Els seus ulls somrients transmetien bondat i màgia. Era el patge Gregori.
—Laura, vine! —va dir amb una veu càlida i profunda, sorprenent-la. La Laura va mirar al seu voltant, preguntant-se com sabia el seu nom, però va sentir una força misteriosa que la va fer apropar-se.
—Com ho saps? —va preguntar ella, encuriosida.
El patge Gregori va somriure. —Els Reis Mags saben moltes coses sobre els nens i nenes que tenen el cor ple d’esperança. I tu tens una llum especial, Laura. Per això m’han enviat a parlar amb tu.
La Laura va obrir el cofre i li va mostrar la seva carta, plena de dibuixos i desitjos escrits amb la seva millor lletra. El patge la va agafar amb delicadesa i la va llegir amb atenció.
—Els teus desitjos són tan purament dolços… però, abans que els Reis els compleixin, m’han dit que tens una missió especial aquesta nit.
—Una missió? Jo? —va preguntar la Laura, amb els ulls ben oberts. El patge Gregori va assenyalar el mar.
—Hi ha una estrella brillant que ha caigut al mar aquesta tarda, portant un trosset de la màgia dels Reis. Hem de trobar-la i retornar-la al cel abans que la nit s’acabi. Seràs la meva ajudant?
Sense dubtar, la Laura va assentir emocionada. El patge li va donar una petita llanterna que brillava amb una llum càlida i junts es van apropar a la riba. Les onades semblaven xiuxiuejar secrets, i cada pas els apropava més a l’estrella caiguda.
Finalment, entre les aigües, van veure un resplendor daurat que surava com un far en la foscor. La Laura, sense por, va estirar la mà i va agafar l’estrella, sentint una escalfor màgica que li recorria tot el cos.
—Molt bé, Laura! —va exclamar el patge Gregori. Amb un gest elegant, va agafar l’estrella i la va llançar al cel, on va tornar a brillar amb força. El cel es va omplir de colors i l’aurora va dansar per uns instants. La Laura no podia creure el que havia viscut.
—Gràcies, Laura —va dir el patge, inclinant-se lleument—. Has ajudat a mantenir la màgia viva aquesta nit. Ara els Reis Mags segurament faran realitat els teus desitjos.
I amb un somriure enigmàtic, el patge Gregori va desaparèixer entre les dunes. La Laura, amb el cor ple d’alegria, va tornar al campament sabent que aquella nit seria per sempre inoblidable.
