Per què l’Església s’interessa pel paranormal?

L’interès de l’Església pels fenòmens paranormals no és només curiositat. Té objectius clars: control espiritual, comprendre forces sobrenaturals i guiar la fe dels creients.

Els fenòmens, com visions, miracles o possessions, podien ser interpretats com senyals de Déu o del dimoni, i gestionar-los permetia reforçar la doctrina i mantenir l’ordre social.

L’Església també documentava i estudiava aquests fenòmens per distingir entre allò diví i allò maligne, i protegir així la comunitat de falsos profetes o supersticions perilloses.

Línia històrica

Segle IV-V: Documentació de miracles i visions de sants amb normes per verificar-los oficialment.

Segle IX-XII: Identificació de bruixeria i estudis de possessió i maleficis locals.

Segle XIII-XV: Inquisició i tractats com el Malleus Maleficarum per distingir bruixeria real i falsa.

Segle XVI-XVII: Observació de místics i fenòmens naturals; experiments amb alquímia i magnetisme.

Segle XVIII: Il·lustració i racionalisme; documentació de miracles i possessions encara activa.

Segle XIX: Espiritualisme; registre de casos per protegir la doctrina i alertar de falsos profetes.

Segle XX: Manuals d’exorcismes i estudis de visions, levitació i estigmes amb enfocament teològic.

Segle XXI: Supervisió de miracles, registre d’exorcismes i prudència en fenòmens paranormals.

Conclusió

L’interès de l’Església pel paranormal combina curiositat teològica, control doctrinal i protecció social. Al llarg dels segles, aquesta recerca ha evolucionat amb la cultura i la ciència, mantenint sempre l’objectiu de entendre i guiar la fe davant l’inexplicable.