L’Ombra Silenciosa: 3 de cada 10 joves, víctimes de violència sexual. Per què callen i com afecta la seva vida?

Un estudi recent sobre la prevalença de la violència a la infància i l’adolescència revela xifres que obliguen a una reflexió profunda. Les dades dibuixen un panorama molt més dur del que es creia, on la violència és un comportament estructural i no un fet aïllat.

Violència que Deixa Marques Invisibles

Aquesta violència no s’acaba en el moment en què es produeix. És una experiència que altera de forma dramàtica el desenvolupament. Deixa marques invisibles que poden derivar en estrès posttraumàtic i una cascada de seqüeles a llarg termini.

La infància hauria de ser un lloc segur; quan el nen aprèn que no ho és, les conseqüències afecten el seu desenvolupament a molts nivells:

• Desenvolupament emocional, psicològic, fisiològic i neurològic alterat.
• Dificultats en la confiança, la vinculació i les relacions futures.
• Aparició de símptomes com ansietat, depressió i problemes psicosomàtics (trastorns del son o alimentaris).
• Sensació d’indefensió i pèrdua de control sobre el propi cos, especialment en casos de violència física o sexual.

Els Culpables Silenciosos: Família i Entorn

Contràriament a la creença popular, els abusos no sempre són comesos per estranys. En la violència psicològica, física i per negligència, els perpetradors més identificats són els pares i les mares, en percentatges molt semblants o fins i tot superiors als de companys o altres adults.

En el cas concret de la violència sexual, els agressors més freqüents són la parella o nuvi/a i els adults desconeguts, però la incidència de pares i mares com a perpetradors, especialment en la infància, és un factor aterridor.

El Segon Trauma: Callar i No Rebre Ajuda

L’informe revela que la violència sovint és doble, ja que gairebé sempre va acompanyada de silenci. La majoria de les víctimes no ho expliquen ni demanen ajuda. Per exemple, el 50% dels que van patir violència psicològica no van fer res. En violència física, el 49% va callar.

Pel que fa a la violència sexual, tot i ser la més paralitzant per la por i la vergonya, més de la meitat (52,5%) no va fer res, i només una minoria rep atenció especialitzada (entre el 7% i el 10% segons el tipus de violència).

La detecció i l’atenció especialitzada i primerenca són claus per trencar aquesta cadena de trauma. Si les víctimes sí que confien en algú i ho expliquen, la responsabilitat recau en l’adult que rep aquesta verbalització. És vital no minimitzar ni relativitzar, sinó acompanyar conscientment per garantir que la víctima rebi l’ajuda necessària. La protecció real comença quan s’escolta activament.