Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments

Manel Dueso
Quan penso en ell, penso sobretot en aquell professor del Col·legi de Teatre que m’hauria agradat molt tenir.
Un professor dels que no només ensyen a posar-nos damunt d’un escenari, sinó que ens ensenyen a mirar, a escoltar, a dubtar i a buscar. A entendre que l’ofici d’actor no consisteix només a interpretar un personatge, sinó a posar-hi la vida, les ferides, les preguntes i la sensibilitat.
M’hauria agradat seure en una de les seves aules i escoltar-lo parlar de teatre. Aprendre de la seva mirada, de les seves paraules i també dels seus silencis. M’hauria agradat que em corregís, que em fes pensar, que em digués allò que potser no volia sentir però necessitava escoltar.
“Els grans mestres no són els que et donen totes les respostes, sinó els que et deixen preguntes que t’acompanyen tota la vida.”
Actor, director, dramaturg i poeta, Manel Dueso va dedicar una vida sencera a l’ofici de l’escena. El seu llegat queda repartit entre obres, personatges, assajos, aules, estrenes i totes aquelles hores que el públic mai no veu, però que expliquen de debò una trajectòria.
Avui el nostre record és també per a tots els seus amics i amigues, familiars, alumnes i companys i companyes de professió. Per a tots aquells que van compartir amb ell un escenari, una aula, un projecte, una conversa o simplement una part del camí.
Perquè una vida dedicada al teatre mai no és només d’una persona. Queda en totes les persones que ha tocat.
Una petita confessió d’un alumne que potser no va arribar a ser-ho, però que reconeix en tu el mestre que hauria volgut trobar.
Descansa en pau, Manel. El teló baixa una última vegada, però la funció continua en tots nosaltres.

