Quan el geni va visitar la terra de la Mancomunitat
El 22 de febrer de 1923, un home de cabells desordenats i mirada profunda baixava del tren a l’Estació de França de Barcelona. No era un turista qualsevol; era Albert Einstein, el científic més famós del món, que arribava a Catalunya en el punt àlgid de la seva carrera, tot just un any després de rebre el Premi Nobel de Física.
Una invitació amb rerefons polític
La visita no va ser fruit de l’atzar. Va ser el resultat d’una gestió brillant d’Esteve Terradas, un científic i enginyer català de prestigi internacional, amb el suport de la Mancomunitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
En un moment en què Catalunya buscava modernitzar-se i projectar-se al món com una nació culta i capdavantera, portar l’autor de la Teoria de la Relativitat era una declaració d’intencions: la ciència catalana volia jugar a la primera divisió europea.
Sis dies d’intensitat intel·lectual
- L’Escola Industrial: Va ser el centre neuràlgic de la seva activitat acadèmica. Einstein hi va impartir tres conferències magistrals sobre la relativitat. Tot i la complexitat del tema, les sales es van omplir de gom a gom per veure l’home que havia “corbat l’espai”.
- L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat: Va ser rebut amb honors d’estat. Es diu que Einstein va quedar sorprès per la calidesa de l’acollida i pel sopar de gala al Palau de la Generalitat, on va sonar música de cambra que el físic, gran amant del violí, va gaudir especialment.
- La incursió a la història: Poblet i Sant Cugat: Einstein no només va parlar de física. Va visitar el Monestir de Poblet, on va quedar fascinat per l’arquitectura gòtica i el silenci monàstic, i el monestir de Sant Cugat, on va admirar els capitells del claustre.
“Una de les setmanes més belles de la meva vida.”
— Albert Einstein (Llibre d’honor de l’Ajuntament de Barcelona)L’anècdota del “sou”
Una de les històries més recordades és la del seu honorari. La Mancomunitat li va oferir 3.500 pessetes de l’època, una xifra astronòmica. S’explica que Einstein, aclaparat per la generositat, va intentar rebutjar part dels diners perquè considerava que era massa per a una setmana de feina, però finalment els va acceptar davant la insistència dels seus amfitrions.
Un llegat de modernitat
La visita d’Einstein va ser molt més que un esdeveniment científic; va ser un fenomen social. Els diaris de l’època en van anar plens, i fins i tot els humoristes feien vinyetes sobre la “quarta dimensió”. Per a Catalunya, va representar la confirmació que les seves institucions eren capaces de connectar amb l’elit intel·lectual global.
